Apsiles
Els apsiles o absilis (llatí: Apsilae, Absilae, grec antic: (Ἀψίλαι, Ἀψίλιοι) eren un poble de la Còlquida a la costa de l'Euxí, que apareixen sotmesos successivament al rei del Pont, i més tard a Roma i a Lazika. L'historiador Procopi diu que eren cristians. Les ciutats de Petra, Sebastòpolis i Tibeleos eren al seu territori, segons diu Flavi Arrià.[1]
| Tipus | grup ètnic històric i grup humà  |
|---|---|
| Geografia | |
| Originari de | Còlquida |
Cap a l'any 380 depenien del príncep dels lazes i en evacuar els romans el país van quedar integrats en el regne de Lazika. Al segle iv o v es van fer cristians. Amb Lazika van passar a l'Imperi Romà d'Orient l'any 680 i van quedar sota domini del Califat el 697. El 717 l'emperador romà d'Orient va reconèixer el senyor local (eristavi), revoltat contra els àrabs, com a príncep independent d'Apsilètia, i uns anys després l'eristavi es va sotmetre a Abkhàzia.[2]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). «Apsilae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ Braund, David. Georgia in antiquity: a history of Colchis and Transcaucasian Iberia, 550 BC - AD 562. Oxford: Oxford Clarendon Press, 2003, p. 93. ISBN 9780198144731.