Apòdids
Els apòdids, comunament anomenats falcillots, avions, falcies, falcilles, falciots o magalls,[1] són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes. Comprèn aus de dimensions bastant petites que menen una vida exclusivament aèria. Ocupen regions temperades i hivernen a les regions tropicals, ja que són fortament migratoris. Els seus nius són emprats a l'Orient amb fins gastronòmics, puix que amb ells es preparen confitures, acompanyaments de plats i la coneguda sopa de niu d'oreneta, entre altres preparacions culinàries.
Apodidae  | |
|---|---|
 falciot negre | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Apodidae Hartert, 1897 |
Morfologia
modifica
Tenen el cap ample, la cua forcada i les ales en forma de falç. Les ales, especialment les plomes rèmiges primàries, són molt desenvolupades, la qual cosa fa que siguin excel·lents voladors. Les potes són molt curtes i estan proveïdes de quatre dits dirigits tots cap endavant, cosa que els impedeix de posar-se en cables o arbres (per emprendre el vol ho han de fer des d'un lloc elevat a causa de la seua particular anatomia). En canvi, tenen ungles fortes per poder-se subjectar a les parets. El bec és curt i ample i mentre volen el mantenen obert, cosa que els permet capturar tota classe d'insectes voladors.[2]
Ecologia
modifica
Cacen insectes al vol. Totes les espècies d'aquesta família viuen en l'aire: estan volant contínuament durant el dia (poden moure's a més de 100 km/h), i es refugien de nit en forats que també aprofiten per a nidificar. Fan totes les seues activitats en l'aire, i arriben fins i tot a copular i àdhuc dormir tot volant o planant per les altures. Tenen la capacitat de quedar-se en estat letàrgic de repòs, opció que pocs ocells poden permetre's.[3] Construeixen un niu sospès a l'aire, enganxat a les parets naturals o edificades gràcies a la seua secreció salival.
Taxonomia
modifica
Aquesta família s'ha classificat en dues subfamílies [4] i conté 19 gèneres amb 113 espècies:[5]
- Subfamília Cypseloidinae
- Cypseloides, amb 8 espècies.
- Streptoprocne, amb 5 espècies.
- Subfamília Apodinae
- Tribu Collocalini
- Hydrochous, amb una espècie: salangana gegant (Hydrochous gigas).
- Collocalia, amb 11 espècies.
- Aerodramus, amb 28 espècies.
- Schoutedenapus, amb una espècie: falciot cuallarg de Shoa (Schoutedenapus myoptilus).
- Tribu Chaeturini
- Mearnsia, amb dues espècies.
- Zoonavena, amb tres espècies.
- Telacanthura, amb dues espècies.
- Rhaphidura, amb dues espècies.
- Neafrapus, amb dues espècies.
- Hirundapus, amb 4 espècies.
- Chaetura, amb 11 espècies.
- Tribu Apodini
- Aeronautes, amb tres espècies.
- Tachornis, amb tres espècies.
- Panyptila, amb dues espècies.
- Cypsiurus, amb tres espècies.
- Tachymarptis, amb dues espècies.
- Apus, amb 20 espècies.
- Tribu Collocalini
Referències
modifica- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 7 maig 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 125. Desembre del 1988, Barcelona, ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunyaplana 71. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, ISBN 84-315-0434-X
- ↑ P. Chantler (2017). Swifts (Apodidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, E. (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Owlet-nightjars, treeswifts, swifts» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2.
Enllaços externs
modifica
- «Apòdids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Enregistraments sonors d'apòdids (anglès)
- Informació sobre 104 espècies d'apòdids (francès) i (anglès)
- Taxonomia dels apòdids (anglès)