Antirrhinum majus
Antirrhinum majus és una espècie de planta amb flor silvestre i conreada en jardineria que en català rep desenes de noms populars, com ara conillets, badocs, brams d'ase, gatets, gossets, gossos, llops, sabatetes, entre altres.[3]
 Antirrhinum majus a Castelltallat, Bages | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Antirrhineae |
| Gènere | Antirrhinum |
| Espècie | Antirrhinum majus  L., 1753 |
| Subespècies | |
Hi ha cinc subespècies:[1][2]
| |
Descripció
modificaÉs una planta herbàcia i perenne amb la corol·la força gran de 35 a 45 mm, fulles lanceolades oposades o en verticils de 3, si bé de vegades les superiors són alternes. Els pètals soldats formen una flor zigomorfa que pot ser purpúria o totalment o parcialment groga, segons les varietats. Les flors són en raïm de 10 a 30 peces. El fruit és una càpsula oblonga de 10 a 14 mm amb nombroses llavors petites.[4] Són plantes pol·linitzades per borinots.
La subespècie majus viu a la terra baixa fins a l'estatge subalpí en parets i roquissars, de 0 a 1.800 m.[5] En estat silvestre, la subespècie majus presenta les varietats pseudomajus amb corol·la purpúria i tiges poc ramificades, i la varietat striatum amb corol·la totalment o parcialment groga i és una planta més ramificada.
Taxonomia
modificaAvui dia es troba dins la família de les plantaginàcies, però abans havia estat dins la família de les escrofulariàcies. La subespècie majus és originària de Catalunya, Aragó i Occitània i subespontània a la Serra de Tramuntana de Mallorca. També ha estat estesa per l'home en gran part d'Europa occidental i central.[5] Altres subespècies són originàries del Marroc, el nord de França, Turquia i Síria.[1][2] Aquesta planta és un organisme model en la recerca científica.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Flora Europaea: Antirrhinum majus
- ↑ 2,0 2,1 Germplasm Resources Information Network: Antirrhinum majus Arxivat 2009-02-26 a Wayback Machine.
- ↑ «Antirrhinum majus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2
- ↑ 5,0 5,1 Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels Països Catalans 1995
- ↑ Oyama, R. K.; Baum, D. A. «Phylogenetic relationships of North American Antirrhinum (Veronicaceae)». American Journal of Botany, 91, 6, 2004, pàg. 918–25. DOI: 10.3732/ajb.91.6.918. PMID: 21653448.
