Antioquia
Per a altres significats, vegeu «Antioquia (desambiguació)». |
Antioquia[1] (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay. Antioquia va ser fundada a finals del segle iv aC per Seleuc I Nicàtor, un dels generals d'Alexandre el Gran. La població d'Antioquia el 2018 era de gairebé 380.000 habitants. El 6 de febrer de 2023 va patir un terratrèmol de magnitud 7,8 que va arrasar milers d'edificis de la ciutat i va danyar-ne milers més, fins a un total del 80% del teixit urbà.[2]
Antakya (tr) | ||||
Tipus | gran ciutat i districte de Turquia | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Antíoc de Macedònia | |||
Localització | ||||
| ||||
Estat | Turquia | |||
Províncies | Província de Hatay | |||
Capital de | Província de Hatay (1939–) | |||
Població humana | ||||
Població | 377.793 (2018) | |||
Idioma oficial | turc | |||
Geografia | ||||
Altitud | 67 m | |||
Limita amb | ||||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 31000 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 326 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | antakya.bel.tr | |||
Història
modifica- Per la història antiga, vegeu Antioquia de l'Orontes.
- Per la història medieval, vegeu Principat d'Antioquia.
Època moderna
modificaEl principat d'Antioquia va durar fins a la conquesta de la ciutat pel mameluc Bàybars, el 18 de maig del 1268. Després, va perdre importància i va esdevenir una petita ciutat de la niyaba mameluca de Síria. Va passar als otomans el 1517, que hi van instal·lar una guarnició de geníssers. Fou una vila del pashalik d'Alep. Allunyada de les rutes comercials, Alep va agafar més importància i és en aquesta ciutat on s'instal·len els consolats europeus a partir del segle xvi.
El 1832, la va ocupar Ibrahim Paixà d'Egipte en nom del seu pare, Muhammad Ali, virrei d'Egipte, però fou retornada als otomans per la pau de Koutayeh (14 de maig del 1833). En aquest temps, tenia 25.000 habitants i els àrabs eren majoria a la ciutat, amb una forta minoria turca; també hi havia minories cristianes, especialment grecs i armenis. El 1915, els armenis, davant les matances, es van refugiar a les muntanyes de Musa Dagh (muntanyes de Moisès), entre la ciutat i el mar, i van poder ser evacuats al darrer minut per la marina francesa.
El febrer del 1919, el sandjak d'Alexandreta, al qual pertanyia la ciutat, fou ocupat pels francesos junt amb Cilícia i Síria. En principi, estava previst incloure Antioquia a Síria sota mandat francès de la lliga de les Nacions, però la presència d'una forta minoria turca exigia un referèndum. Per tranquil·litzar Turquia i garantir la seva neutralitat en cas d'una nova guerra, el govern francès d'Édouard Daladier va deixar entrar en el sandjak l'exèrcit turc, que es va encarregar del cens electoral; això va donar un 63% d'electors turcs. El sandjak fou incorporat a Turquia com a província d'Hatay (1939). La població armènia (23.000), els àrabs i altres minories van sortir en la major part. Antioquia tenia el 1970 uns 46.000 habitants.
Monuments i llocs
modifica- Església de Sant Pere, a la roca, la primera església cristiana
- Gruta de Beshikli, amb tombes
- Columna de Yunus
- Museu del Mosaic
- Mesquita de Habib Neccar
- Basar
- Pont romà
- Ciutadella
- Santuari d'Haghios Petros Paulos
Cultura
modificaDemografia
modificaCom la resta de la província, Antioquia té una població mixta ètnicament i religiosa, amb presència de turcs i àrabs i de musulmans i cristians, que practiquen diverses confessions.
Cuina
modificaLa cuina d'Antioquia és famosa a Turquia, especialment el künefe d'Antioquia, indicació protegida coneguda arreu del país, i que està cercant una reconeixement de la UE.[3]
Galeria
modifica-
Vista d'una casa antiga
-
Altar a l'església de St. Pere
-
Pati de l'església de St. Pere
-
Interior de St. Pere
-
Gravat del segle xvii representant Dafne
-
Antakya künefesi
Referències
modifica- ↑ «Antioquia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Thousands of Buildings Collapsed in One Turkish City. Thousands More May Have to Come Down.» (en anglès). The New York Times, 13-03-2023. [Consulta: 5 maig 2023].
- ↑ «Popular Turkish cheese dessert künefe seeks EU trademark» (en anglès). Daily Sabah, 13-04-2016. [Consulta: 24 desembre 2020].
Bibliografia
modifica- Glanville Downey, A History of Antioch in Syria, 1974.
- Sheila Campbell, The Mosaics of Antioch, 1988.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- (turc) Lloc oficial de la municipalitat Arxivat 2009-07-01 a Wayback Machine..
- (francès) Antakya/Antioquia.
- (anglès) Antioquia (Antakya).