Viquipèdia

Anita no perd el tren

pel·lícula de 2001 dirigida per Ventura Pons

Anita no perd el tren és una pel·lícula de Ventura Pons basada en la novel·la Bones obres de Lluís-Anton Baulenas i protagonitzada per Rosa Maria Sardà, José Coronado i Mercè Arànega.[1]

Infotaula de pel·lículaAnita no perd el tren
Fitxa
DireccióVentura Pons i Sala Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
José Coronado
Rosa Maria Sardà i Tàmaro
Jordi Dauder i Guardiola
María Barranco
Roger Coma i Estruch
Aina Clotet Fresquet Modifica el valor a Wikidata
ProduccióVentura Pons i Sala Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióBel·lo Torras Modifica el valor a Wikidata
GuióVentura Pons i Sala i Lluís-Anton Baulenas i Setó Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMario Montero Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePere Abadal Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEls Films de la Rambla Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica Modifica el valor a Wikidata
Temasala de cinema, atur, enamorament i esperança Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0277578 FilmAffinity: 603586 Allocine: 39163 Rottentomatoes: m/anita_takes_a_chance Letterboxd: anita-takes-a-chance Allmovie: v239370 TCM: 454115 TMDB.org: 80434 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Anita veu com les més de tres dècades que ha estat treballant de taquillera en un cinema de barri s'enfonsen literalment: fan caure el local per donar pas a unes multisales i la prejubilen perquè no lliga amb la nova imatge de l'empresa. Incapaç de remuntar el xoc, ella continua anant, per inèrcia, cada dia al descampat on abans estava el cinema i ara una constructora està aixecant les noves sales. Per una jugada de l'atzar, acaba enamorada i embolicada amb l'home que fa anar l'excavadora de l'obra.

Inicia una relació tendra i alhora agredolça, realitzada a les fosques a la caravana on l'empresa té les oficines. Ell està casat i no ho amaga. Malgrat això els dos aconsegueixen, gràcies a les seves trobades clandestines diàries, obrir una porta d'esperança per al futur. És una relació sense perspectives, que en el cas d'Anita, amb els seus cinquanta anys, l'ajuda a marcar un abans i un després en la seva vida.[2]

Repartiment

modifica

[3]

  • Rosa Maria Sardà: Anita
  • José Coronado: Antonio
  • María Barranco: Natalia
  • Isak Férriz: Dependent
  • Jade Pradas: Bessona 1
  • Arlem Pradas: Bessona 2
  • Sònia Colom: Anita nena
  • Mercè Arànega: Mare
  • Josep Costa: Client peixateria 1
  • Maribel Altés: Clienta peixateria 2
  • Jordi Dauder: Sr. Leyva
  • Aina Clotet: Anita jove
  • Roger Coma: Cambrer
  • Albert Trifol: Empleat INEM
  • Santi Ibáñez: Espectador 1
  • José L. Sansalvador: Veu de cine 1

Premis i nominacions

modifica

Premis

modifica
  • 2001. Millor pel·lícula ibero-americana al Festival Mar del Plata per Ventura Pons

Nominacions

modifica
  • 2001: Premis Goya: Millor guió adaptat

Crítica

modifica

"Una mirada lúcida a la maduresa i les seves complexitats en un film entranyable, fet amb el cor[4]

Referències

modifica
  1. ↑ «Anita no perd el tren, detalls». The New York Times.
  2. ↑ imdb. Anita no perd el tren (en anglès). imdb. 
  3. ↑ «Anita no perd el tren, repartiment». The New York Times.
  4. ↑ Khan, Omar Cinemanía.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anita_no_perd_el_tren&oldid=31346843»