Viquipèdia

Allan Pettersson

compositor suec

Allan Pettersson (Västra Ryd, 19 de setembre de 1911 - Estocolm, 20 de juny de 1980) va ser un compositor i violista suec, considerat un dels compositors suecs més importants del segle XX. Ha sigut descrit com un dels últims grans simfonistes, sovint comparat amb Gustav Mahler.[1][2][3][4]:3[5] La seva música difícilment es pot confondre amb altres obres del segle XX. A l'última dècada de la seva vida, les seves simfonies (normalment d'un sol moviment) van desenvolupar un seguiment internacional, especialment a Alemanya i Suècia.[6] D'aquestes, la seva obra més coneguda és la Simfonia núm. 7. La seva música va tenir èxit més tard als Estats Units.[7]::7 Els directors Antal Doráti i Sergiu Comissiona van estrenar i gravar diverses de les seves simfonies. El cicle de cançons de Pettersson Cançons descalces va influir en moltes de les seves composicions. Doráti va arranjar vuit de les Cançons descalces. Birgit Cullberg va produir tres ballets basats en la música de Pettersson.

Plantilla:Infotaula personaAllan Pettersson
Biografia
Naixement(sv) Gustaf Allan Pettersson Modifica el valor a Wikidata
19 setembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Västra Ryd (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 1980 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHögalid Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Reial d'Estocolm (1930–1938) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSimfonia, concert i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, violista, lletrista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorReial Orquestra Filarmònica d'Estocolm, violista (1939–1952) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsKarl-Birger Blomdahl i René Leibowitz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViola Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Spotify: 11RgIVDXeEQH3QiYcslcSW Last fm: Allan+Pettersson Musicbrainz: 6c070e4a-4465-4c08-ab5c-879f05f0c53d Lieder.net: 2165 Discogs: 1056038 Allmusic: mn0001484458 Find a Grave: 187832693 Modifica el valor a Wikidata

Pettersson va estudiar al conservatori de la Reial Acadèmia Sueca de Música. Durant més d'una dècada, va ser violista a l'Orquestra Filharmònica Reial d'Estocolm; després de jubilar-se es dedicà exclusivament a la composició. Al final de la seva vida va patir artritis reumatoide. Pettersson va rebre la medalla reial sueca Litteris et Artibus.

Biografia

modifica

Primers anys de vida

modifica

Nascut el 19 de setembre de 1911,[8] Gustaf Allan Pettersson era el més jove de quatre fills.[9] El seu pare, Karl Viktor Pettersson (1875–1952),[10][11] era un ferrer violent i alcohòlic,[12] i la seva mare, Ida Paulina (de soltera Svenson) (1876–1960), era modista.[10][11] Pettersson va néixer a la mansió Granhammar a la parròquia de Västra Ryd a la província d'⁣Uppland de Suècia. Va créixer en la pobresa[13] al districte de Södermalm d'Estocolm,[14] on va viure durant tota la seva vida.[3] Una vegada va dir:

« No vaig néixer sota un piano, no vaig passar la infantesa amb el meu pare, el compositor... no, vaig aprendre a treballar el ferro calent amb el martell de ferro. El meu pare era un ferrer que va saber dir que no a Déu, però no a l'alcohol. La meva mare era una dona pietosa que cantava i jugava amb els seus quatre fills.[15] »

Amb els seus pares i germans, Pettersson vivia en un soterrani humit d'una habitació amb reixes a la finestra.[12][16] Quan tenia 10 anys, Pettersson va comprar un violí barat amb els diners que guanyava venent postals de Nadal[13] i va ensenyar-se ell mateix a tocar-lo.[12] Fins i tot les pallisses que va rebre del seu pare i l'amenaça de la reforma escolar no van poder disminuir el seu interès per la música. Mitjançant una estricta autodisciplina i amb l'ajuda de la música, Pettersson es va alliberar de la seva misèria social i de les difícils circumstàncies familiars.[17] Als 14 anys, va acabar l'escola primària i va començar a practicar a temps complet el violí.[18][10] Més tard va fer dos intents infructuosos d'entrar al conservatori de la Reial Acadèmia Sueca de Música.[19]

Finalment, l'any 1930, va entrar al conservatori i va començar a estudiar violí i més tard viola, així com contrapunt i harmonia[8] Al començament de la Segona Guerra Mundial, va ser a París, estudiant la viola amb el violista francès Maurice Vieux. Pettersson va guanyar el premi de la beca Jenny Lind el 1938, utilitzant-lo per estudiar a l'estranger.[20][21]

Vida posterior

modifica

Durant la dècada de 1940 va treballar com a violista a la Societat de Concerts d'Estocolm (més tard la Orquestra Filharmònica Reial d'Estocolm).[8] També va estudiar composició amb el compositor i director Karl-Birger Blomdahl, orquestració amb el director Tor Mann i contrapunt amb l'organista i compositor Otto Olsson.[10] El 1943, es va casar amb la fisioterapeuta Gudrun Tyra Charlotta Gustafsson (1921–2017).[10][22]

El setembre de 1951, va anar a París per a estudiar composició i va ser alumne dels compositors René Leibowitz, Arthur Honegger, Olivier Messiaen i Darius Milhaud.[10][23][16] Pettersson va tornar a Suècia a finals de 1952. A principis de la dècada de 1950, li van diagnosticar artritis reumatoide.[24][25][a] Va deixar de tocar la viola i va començar a dedicar la seva vida a la composició.[13] El 1954, Pettersson va rebre una beca anual de composició estatal per primera vegada.[26]

En el moment de la seva Simfonia núm. 5, acabada l'any 1962, la seva mobilitat i salut es van veure considerablement compromeses.[27] El 1964, el govern li va concedir una renda garantida per a tota la vida.[28] El seu major èxit va arribar uns anys més tard amb la seva Simfonia núm. 7 (1966),[12] que es va estrenar el 13 d'octubre de 1968 a la Sala de Concerts d'Estocolm amb Antal Doráti dirigint l'Orquestra Filharmònica d'Estocolm.[29] El 1969 es va publicar un enregistrament de la seva Setena Simfonia, amb el mateix director i orquestra. Va ser un avenç, establint la seva reputació internacional, i va rebre dos Grammis suecs el 1970.:7 Els directors Antal Doráti i Sergiu Comissiona van estrenar i fer els primers enregistraments de diverses simfonies de Pettersson i van contribuir al seu ascens a la fama durant la dècada de 1970.[30][31]

Pettersson va ser hospitalitzat durant nou mesos el 1970, poc després de la composició de la seva Simfonia núm. 9, la seva simfonia més llarga. Va començar a escriure la condensada Simfonia núm. 10 (1972) des del seu llit de malalt.[32][33] Pettersson va ser ingressat a l'Hospital Karolinska, a causa d'una malaltia renal que amenaçava la seva vida. Es va recuperar, però l'artritis reumatoide el va limitar la major part del temps al seu apartament del quart pis d'un edifici sense ascensor.[b][35][36][12] El 1975, després d'una disputa sobre un canvi en el programa de concerts per a una gira nord-americana, a la Filharmònica d'Estocolm se li va prohibir interpretar obres de Pettersson "per sempre". La prohibició es va aixecar el 1976.[37] Pettersson va rebre el Litteris et Artibus, una medalla reial sueca establerta el 1853, el 1977.[10] A la tardor de 1978, [c] es va traslladar a un habitatge de l'estat.[39][36] Va començar a escriure la seva dissetena simfonia, però va morir, als 68 anys,[40] a la parròquia de Maria Magdalena d'Estocolm abans d'acabar-la. Està enterrat al columbari de l'església Högalid.[41][8]

Música

modifica

La música de Pettersson es pot comparar amb la producció simfònica de Mahler, especialment pel seu magnífic disseny i la passió i el dinamisme.[42] L'excèntric simfònic Pettersson no és un avantguardista.[3] El seu desenvolupament cinètic[43] i orgànic de la matèria musical[44] utilitza els mitjans tradicionals d'expressió.[45] Els motius bàsics estan en constant canvi i desenvolupament.[3] L'escriptura de Pettersson és molt intensa i sovint té moltes línies polifòniques simultànies.[46][47] Les seves simfonies acaben amb acords majors o menors comuns:5—però la tonalitat, que depèn d'algun sentit, per atenuat que sigui, de la progressió tonal, es troba majoritàriament en seccions més lentes. Això es pot mostrar a les obertures i finals de la 6a i 7a simfonies, i al final de la 9a. De to aclaparadorament seriós, sovint dissonant, la seva música arriba a clímaxs ferotges, alleujada, sobretot en les seves obres posteriors, per oasis lírics ("lyrische Inseln").[48][17][49]

La música de Pettersson té un so molt distintiu i difícilment es pot confondre amb la de cap altre compositor del segle XX.[50] Les seves simfonies, que oscil·len entre 22 i 70 minuts de durada,[51] solen ser obres d'un sol moviment.[52] :4 La música de Pettersson és exigent per als intèrprets i els oients.[53]

Pettersson va citar cançons de les seves pròpies 24 Cançons descalces en diverses de les seves composicions.[54][55]

La musicòloga Ivanka Stoïanova va dissenyar una teoria de l'espai musical sobre la música de Pettersson.[56][57]

La major part de la seva música ara s'ha gravat almenys una vegada i bona part d'ella ja està disponible en partitures publicades.[d]

Obres

modifica

Pettersson va començar a compondre cançons i petites obres de cambra a la dècada de 1930.[58]

La seva producció dels anys quaranta inclou el cicle de cançons vint-i-quatre Cançons descalces (1943–1945) basat en els seus poemes i un concert[59] dissonant per a violí i quartet de corda (1949), que està influenciat per Béla Bartók i Paul Hindemith.[60][61] Pettersson aviat va trobar el seu propi estil compositiu.[3] El 1951, va crear les Set sonates experimentals per a dos violins. Al mateix temps, va compondre la primera de les seves disset simfonies, que va deixar inacabada. Aquest treball ha estat gravat en una versió interpretativa preparada pel trombonista i director d'orquestra Christian Lindberg l'any 2011.

Pettersson sobre la producció simfònica dels anys 50:

« Ningú als anys 50 no es va adonar, que sempre estic trencant les estructures, que estava creant una forma simfònica completament nova.[62][63] »

Va trigar quatre anys a escriure la Simfonia núm. 6 (1963–1966).[64] La seva Simfonia núm. 7 i Simfonia núm. 8 (1968–1969) s'han enregistrat més que altres obres seves i són probablement les més conegudes. A la dècada de 1970, va compondre dues obres relacionades sobre la protesta social i la compassió, la Simfonia núm. 12 per a cor mixtes i orquestra (1973–1974) sobre poemes del premi Nobel de Literatura Pablo Neruda amb rellevància contemporània[e] i la cantata Vox Humana (1974) sobre textos de poetes llatinoamericans. Durant la prolífica darrera dècada de la seva vida, també va escriure un concert per a violí i orquestra (1977–1978, rev. 1980) escrit per a la violinista Ida Haendel,[66] la Simfonia núm. 16 (1979) que inclou una part solista de bravura per a saxo alt encarregada pel saxofonista nord-americà Frederick L. Hemke,[67] i un concert incomplet i descobert pòstumament per a viola i orquestra (1979–1980).[68]

Llegat

modifica

Entre 1968 i 1969, el director i compositor Antal Doráti va arranjar vuit de les Cançons descalces de Pettersson com a cançons orquestrals a gran escala.[69]

La coreògrafa Birgit Cullberg va produir tres ballets basats en la música de Pettersson. Rapport (1976, Simfonia núm. 7), Vid Urskogens rand (1977, Concert núm. 1 per a orquestra de corda), Krigsdanser (Dansa de guerra) (1979, Simfonia núm. 9).[70]

Els quatre esbossos orquestrals "... das Gesegnete, das Verfluchte " (1991) de Peter Ruzicka són un homenatge a la vida i l'obra de Pettersson, citant esbossos de la seva inacabada Simfonia núm. 17.

Roy Andersson va utilitzar el final de la Simfonia núm. 7 al seu curtmetratge Món de Glòria (Härlig är jorden).[71]

Després de la mort de Pettersson, la Internationale Allan Pettersson Gesellschaft (Societat Internacional Allan Pettersson) va publicar sis anuaris, Classic Produktion Osnabrück CPO va començar a gravar les seves obres completes i una sèrie de concerts (el 1994–1995) els va programar gairebé tots.[72][73]

Premis

modifica
  • 1970 Membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música (Kungliga Musikaliska Akademien), núm. 741[10]
  • 1977 Litteris et Artibus[10]
  • 1979 Professors namn (Càtedra Honorífica Reial Acadèmia Sueca de Música)[10]

Discografia

modifica

La discografia seleccionada inclou el format original del segell de gravació i llançament. Alguns dels llançaments en LP s'han reeditat en CD. Un paquet de 12 CD de les Simfonies completes d'Allan Pettersson ha estat produït per CPO (Classic Produktion Osnabrück) basat en enregistraments de 1984, 1988, 1991-1995, 2004. Un cicle de totes les simfonies de Pettersson produïdes per BIS Records està en curs.[74]

Simfonies

modifica

Altres obres

modifica
  • Dues elegies (1934)[81]
    • Martin Gelland (Violí), Lennart Wallin (Piano) (CD BIS)OCLC 872174277
  • 6 Songs (1935) (text de Gunnar Björling et al.).[82] [38]
    • Margot Rödin (Mezzo-soprano), Arnold Östman (Piano) (LP i CD de la Societat Sueca Discofil)OCLC 20635303
  • Andante expresivo (1938)[81]
    • Martin Gelland (Violí), Lennart Wallin (Piano) (CD BIS)OCLC 872174277
  • Romança (1942)[81]
    • Martin Gelland (Violí), Lennart Wallin (Piano) (CD BIS)OCLC 872174277
  • 24 cançons descalços (Barfotasånger) (1943  – 1945)[82] [83]
    • Erik Saedén (baríton), Arnold Östman (piano) (LP i CD de la Societat Sueca Discofil)OCLC 7385656
  • Lamento per a piano (1945)[81]
  • Concert núm. 1 per a violí i quartet de corda (1949)[81]
    • Ulf Hoelscher (violí), Mandelring-Quartett (CPO CD)OCLC 725519583
  • Concert núm. 1 per a orquestra de corda (1949  – 1950)[80]
    • Musica Vitae, Petter Sundkvist (CD Caprice)OCLC 80593693
    • Nordic Chamber Orchestra, Christian Lindberg (CD BIS)
    • Deutsche Kammerakademie Neuss, Johannes Goritzki (CPO CD)OCLC 638280739 i 32319319
  • Set sonates per a dos violins (1951)[81]
  • Concert núm. 2 per a orquestra de corda (1956)[80]
    • Musica Vitae, Petter Sundkvist (CD Caprice)OCLC 80593693 i 32319319
    • Nordic Chamber Orchestra, Christian Lindberg (CD BIS)
    • Deutsche Kammerakademie Neuss, Johannes Goritzki (CPO CD)OCLC 638280739
  • Concert núm. 3 per a orquestra de corda (1956  – 1957)[80]
  • Moviment simfònic (1973) (encàrrec del canal TV1 de la ràdio sueca per a un assaig cinematogràfic de Boris Engström) [84][80] [85][86]
    • Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC, Alun Francis (CD CPO)OCLC 610619988
  • Vox Humana (1974)[87]
    • Marianne Mellnas (Soprano), Margot Rodin (Alt), Sven-Erik Alexandersson (Tenor), Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, Cor de la Ràdio Sueca, Stig Westerberg (CD BIS)OCLC 778517932
  • Concert núm. 2 per a violí i orquestra (1977  – 1978)[81]
    • Ida Haendel (Violí), Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, Herbert Blomstedt (LP i CD Caprice)OCLC 20635424
    • Isabelle van Keulen (Violí), Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, Thomas Dausgaard (CD CPO)OCLC 873599887
    • Ulf Wallin (Violí), Orquestra Simfònica de Norrköping, Christian Lindberg (BIS SACD-2290, 2019)OCLC 1104057068
  • Concert per a viola i orquestra (1979  – 1980)[81]

Escrits

modifica
  • Pettersson, Allan «Dissonance—douleur» (en francès). Musique Contemporaine—Revue Internationale [París], 4–6, 1952, pàg. 235–236. OCLC: 702671430.
  • Pettersson, Allan. «Dissonance—douleur = Dissonanz—Schmerz». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en french, german). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1988, p. 7–13. ISBN 978-3-89727-194-4. 
  • Pettersson, Allan «Den konstnärliga lögnen» (en swedish). Musiklivet. Sveriges körförbund [Stockholm], 28, 2, 1955, pàg. 26–27. ISSN: 0027-4836.
  • Pettersson, Allan «Identification med det oanseliga [Letter to Leif Aare]» (en swedish). Nutida Musik. International Society for Contemporary Music, Svenska sektionen [Stockholm], 12, 2, 1968, pàg. 55–56. ISSN: 1652-6082.
  • Pettersson, Allan; Thoor, Alf; Brandel, Åke; Boldemann, Marcus; Wilson, Berit; Håstad, Disa; Carlsson, Ann-Cathrin; Aare, Leif; Åstrand, Hans. «Allan Petterssons Boykott der Stockholmer Philharmoniker 1975». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1989b, p. 10–44. ISBN 978-3-89727-195-1. 
  • Pettersson, Allan. «Randnotizen zur 10. Symphonie [Karolinska Hospital Diary 1970–1971]». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1989a, p. 45–48. ISBN 978-3-89727-195-1. 

Notes

modifica
  1. ↑ Altres fonts diuen el 1963.[13]
  2. ↑ Pettersson i la seva dona van viure durant 30 anys en aquest apartament.[34]
  3. ↑ Other sources state 1976.[38]
  4. ↑ Les obres de Pettersson han estat publicades per Nordiska Musikförlaget.[51]
  5. ↑ Pettersson va triar poemes, en traduccions al suec, del cicle poètic Canto General.[65]

Referències

modifica
  1. ↑ Tadday, 2013, p. 3.
  2. ↑ Kube, 1996, p. 9.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Hanne, 1995.
  4. ↑ Olsson, Per-Henning. Album notes for Pettersson: Symphony No. 5 & 7.
  5. ↑ , 07-11-1993.
  6. ↑ Knust, 2013.
  7. ↑ Olsson, Per-Henning. Album notes for Pettersson: Symphony No. 4 & 16.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Stichworte zur Biographie». A: Im Auftrag der Internationalen Allan-Pettersson-Gesellschaft von Michael Kube. Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1986, p. 7 (1986a). ISBN 978-3-89727-192-0. 
  9. ↑ Broman, 2002, p. 532.
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 Aare, 1995.
  11. ↑ 11,0 11,1 Barkefors, 1990, p. 27.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Bose, Sudip. «Who the Hell Is Allan Pettersson?». The American Scholar, 24-08-2017. [Consulta: 4 març 2019].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 , 02-08-1979 [Consulta: 18 maig 2020].
  14. ↑ Barkefors, 1990.
  15. ↑ Pettersson, Allan; Hammar, Sigvard «Musiken gör livet uthärdligt [intervju]» (en swedish). Dagens Nyheter, 05-03-1972. cited in Meyer, Andreas K. W. (1994). Album notes for Pettersson: Symphony No. 3 & 4. Georgsmarienhütte, Germany: CPO 999 223–2.
  16. ↑ 16,0 16,1 Nicolin, 1994, p. 11.
  17. ↑ 17,0 17,1 Kube, Michael. «Pettersson, Allan, Würdigung». A: Laurenz Lütteken. MGG Online (en alemany). Die Musik in Geschichte und Gegenwart, 2005.    De subscripció o mur de pagament
  18. ↑ Shanks, Mark. «Composers – Pettersson». Classical Net, 19-09-1911. [Consulta: 7 maig 2021].
  19. ↑ Rapoport, 1978, p. 110.
  20. ↑ Kube, 2013, p. 11.
  21. ↑ Barkefors, 1994.
  22. ↑ «Dödsannonser från hela landet» (en suec). Familjesidan.se, 16-10-1921. [Consulta: 7 maig 2021].
  23. ↑ Fischer, 2013, p. 41.
  24. ↑ Meyer, Andreas K. W. Fono Forum, 91, 6, 1991, pàg. 24–31. ISSN: 0015-6140.
  25. ↑ Leden, Ido (en swedish) Reuma Bulletinen—tidskrift för Svensk Reumatologisk Förening, 83, 4/2011, 2011, pàg. 21–23.
  26. ↑ Tadday, 2013, p. 111.
  27. ↑ Rapoport, 1978, p. 114.
  28. ↑ Kube, 1996, p. 14.
  29. ↑ Kube, 2013, p. 15.
  30. ↑ Doráti, 1986.
  31. ↑ Comissiona i Ollefs, 1986.
  32. ↑ Ollefs, 1989.
  33. ↑ Pettersson, 1989a.
  34. ↑ Caron, 2006, p. 24.
  35. ↑ Hammar, Sigvard (en swedish) Dagens Nyheter, 19-01-1980. cited in Kube 2013, p. 19.
  36. ↑ 36,0 36,1 Berggren, Höglind i Källström, 1979.
  37. ↑ Pettersson, 1989b, p. 10.
  38. ↑ 38,0 38,1 Meyer. Album notes for Pettersson: Vox Humana, 6 Sånger.
  39. ↑ Kube, 2013, p. 16.
  40. ↑ , 23-07-1980.
  41. ↑ «Gravar.se». Gravar.se, 19-09-1911. [Consulta: 20 abril 2021].
  42. ↑ , 2001. 
  43. ↑ Stoïanova, 1986, p. 26.
  44. ↑ Stoïanova, 1986, p. 28.
  45. ↑ Stoïanova, 1986, p. 32.
  46. ↑ (en alemany) , 19-09-2011 [Consulta: 20 abril 2021].
  47. ↑ Köhler, Kai. «Das Schlagzeug lärmt ...» (en alemany). junge Welt, 24-04-2021. [Consulta: 25 abril 2021].
  48. ↑ Ho, Derek. «Lindberg sets a new reference for Pettersson's Symphonies No. 4 and 16». ResMusica, 06-10-2014. [Consulta: 20 abril 2021].
  49. ↑ Gülke, 1989, p. 83.
  50. ↑ Davis, 2007, p. 6.
  51. ↑ 51,0 51,1 Meyer, 1990.
  52. ↑ (en alemany) , 3-2015 [Consulta: 4 març 2019].
  53. ↑ Ho, Derek. «Everything in clear focus: Christian Lindberg in Allan Pettersson's Symphony No. 14». ResMusica, 02-04-2017. [Consulta: 20 abril 2021].
  54. ↑ Nicolin, 1994, p. 57, 115.
  55. ↑ Kube, 2013, p. 13.
  56. ↑ Stoïanova, 1986.
  57. ↑ «Publications» (en francès). Ivanka Stoïanova. [Consulta: 30 maig 2023].
  58. ↑ Meyer, 1990, p. 69–70.
  59. ↑ Pettersson, 1952.
  60. ↑ Krause, 1990.
  61. ↑ Keuk, 2013, p. 28.
  62. ↑ Rapoport, 1981, p. 21.
  63. ↑ Stoïanova, 1986, p. 34.
  64. ↑ Kube, 1996, p. 21.
  65. ↑ Olsson, Per-Henning (2020). Album notes for Pettersson: Symphony No. 12 'De döda på torget'. Åkersberga: BIS-2450.
  66. ↑ , 21-02-1980 [Consulta: 18 maig 2020].
  67. ↑ , 12-11-1984 [Consulta: 18 maig 2020].
  68. ↑ Kube, 2013, p. 18.
  69. ↑ Doráti, 1986, p. 36.
  70. ↑ Caron, 2006, p. 204.
  71. ↑ «Härlig är jorden (1991)» (en swedish). Swedish Film Database. Swedish Film Institute. [Consulta: 21 agost 2011].
  72. ↑ Im Auftrag der Internationalen Allan-Pettersson-Gesellschaft von Michael Kube, 1986b.
  73. ↑ Nicolin, 1994.
  74. ↑ SON. «Inspelningsplan för Allan Pettersson-projektet» (en suec). norrkopingssymfoniorkester.se, 27-09-2017. Arxivat de l'original el 21 de juny 2020. [Consulta: 19 juny 2020].
  75. ↑ Meyer, 1990, p. 66.
  76. ↑ (en alemany) [Consulta: 26 abril 2019].
  77. ↑ 77,00 77,01 77,02 77,03 77,04 77,05 77,06 77,07 77,08 77,09 77,10 Meyer, 1990, p. 67.
  78. ↑ «Schwedisches RSO mit Daniel Harding – Dunkle Gedanken» (en alemany). Deutschlandfunk Kultur, 07-01-2018. [Consulta: 31 desembre 2021].
  79. ↑ , 24-03-1979 [Consulta: 18 maig 2020].
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 80,3 80,4 80,5 80,6 80,7 80,8 Meyer, 1990, p. 68.
  81. ↑ 81,0 81,1 81,2 81,3 81,4 81,5 81,6 81,7 Meyer, 1990, p. 69.
  82. ↑ 82,0 82,1 Meyer, 1990, p. 70.
  83. ↑ «Score Allan Pettersson: Barfotasånger (Barfuss-Lieder) – No. 4, 7 & 8». issuu. Gehrmans Musikforlag. [Consulta: 23 maig 2019].
  84. ↑ Steen, Renske. Programmheft Swedish Radio Symphony Orchestra (en alemany). Dortmund: Konzerthaus Dortmund, 25 novembre 2018.  Arxivat 26 de febrer 2019 a Wayback Machine.
  85. ↑ «Score Allan Pettersson: Symfonisk sats (Symphonic Movement)». issuu. Gehrmans Musikforlag. [Consulta: 23 maig 2019].
  86. ↑ «Große Romantik in der Elbphilharmonie» (en alemany). Deutschlandfunk Kultur, 11-01-2019. [Consulta: 31 desembre 2021].
  87. ↑ Meyer, 1990, p. 71.

Documentals

modifica
  • Berggren, Peter; Höglind, Tommy; Källström, Gunnar (1979). Människans röst [Vox Humana—The Voice of Man] (DVD) (en Swedish, English). Stockholm: BIS 2038 ( (publicat 2013)). OCLC 907810041. «Allan Pettersson, composer. A documentary 1973–1978.» 
  • Berggren, Peter (1987). Sången om livet [The song of life] (DVD) (en Swedish, English). Stockholm: BIS 2230 ( (publicat 2017)). OCLC 985346501. «Sången om livet. Det förbannade! Det välsignade! Allan Pettersson in conversation 1973–1980 with Sigvard Hammar, Tommy Höglind, Gunnar Källström and Peter Berggren. Swedish Television (SVT).» 
  • Hammar, Sigvard (1974). Vem fan är Allan Pettersson? [Who the hell is Allan Pettersson?] (DVD) (en Swedish, English). Stockholm: BIS 2110 ( (publicat 2014)). OCLC 899741820. «An interview with the composer. Swedish Television (SVT).» 

Bibliografia

modifica
  • Aare, Leif. Allan Pettersson (en swedish). Stockholm: Norstedt & Söners förlag, 1978. ISBN 978-91-1-783412-8. 
  • Aare, Leif. «G Allan Pettersson». A: Svenskt biografiskt lexikon (en swedish). 29. Stockholm: Riksarchivet, 1995 [Consulta: 21 abril 2015]. 
  • Barkefors, Laila. «Glauben Sie mir, die Eindrücke aus der Kindheit sind die kostbarste Gabe, die wir mit uns ins Leben bringen. Über Allan Pettersson und Södermalm». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1990, p. 25–36. ISBN 978-3-89727-196-8. 
  • Barkefors, Laila. «Allan Pettersson: der Jenny-Lind-Stipendiat in Paris 1939–40». A: Allan Pettersson (1911–1980). Texte—Materialien—Analysen (en alemany). Hamburg: von Bockel Verlag, 1994, p. 71–80. ISBN 978-3-928770-30-9. 
  • {{{títol}}} (tesi). ISBN 978-91-85974-34-4. 
  • Barkefors, Laila. Allan Pettersson: det brinner en sol inom oss—en tonsättares liv och verk (en swedish). Stockholm: Sveriges Radios Förlag, 1999. ISBN 978-91-522-1822-8. 
  • Bergendal, Göran. 33 svenska komponister (en swedish). Stockholm: Lindblad, 1972. ISBN 978-91-32-40374-3. 
  • Broman, Per Fredrik. «New Music of Sweden». A: New music of the Nordic countries (en anglès). Hillsdale, New York: Pendragon Press musicological series, 2002, p. 445–588. ISBN 978-1-57647-019-0. 
  • Caron, Jean-Luc. Allan Pettersson: Destin, douleur et musique (en francès). Lausanne: l'Age d'homme, 2006. ISBN 978-2-8251-3639-3. 
  • Comissiona, Sergiu; Ollefs, Christian. «Die Fragen kommen wieder». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1986, p. 37–42. ISBN 978-3-89727-192-0. 
  • (tesi). ISBN 978-0-549-31891-0. 
  • Doráti, Antal. «Erinnerungen an Allan Pettersson». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1986, p. 35–36. ISBN 978-3-89727-192-0. 
  • Fischer, Jens Malte. «Con accento doloroso. Eine Annäherung an Allan Pettersson und an die 6. Sinfonie». A: Allan Pettersson, Musik-Konzepte (edition text+kritik) (en alemany). München: Richard Boorberg Verlag, 2013, p. 40–52. ISBN 978-3-86916-275-1. 
  • Gülke, Peter. «Ein Stück freien Himmels». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1989, p. 78–84. ISBN 978-3-89727-195-1. 
  • Hanne, Krister. «Allan Pettersson: Später Ruhm für einen Querkopf». A: Nordeuropa-Forum: Zeitschrift für Politik, Wirtschaft und Kultur. 5. Berlín: Berlin Verlag, 1995, p. 41–43. 
  • Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1986b. OCLC 186170367. 
  • Keuk, Alexander. «Festhalten und Loslassen. Zur Konstituierung einer kompositorischen Handschrift in der Musik von Allan Pettersson». A: Allan Pettersson, Musik-Konzepte (edition text+kritik) (en alemany). München: Richard Boorberg Verlag, 2013, p. 23–39. ISBN 978-3-86916-275-1. 
  • Knust, Martin. «Die Rezeption von Allan Petterssons Werk in Schweden und Deutschland: ein Vergleich». A: Allan Pettersson, Musik-Konzepte (edition text+kritik) (en alemany). München: Richard Boorberg Verlag, 2013, p. 73–93. ISBN 978-3-86916-275-1. 
  • Krause, Andreas. «Allan Petterssons Konzert für Violine und Streichquartett: Eine Studie zur Bartók Rezeption im Frühwerk». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1990, p. 38–53. ISBN 978-3-89727-196-8. 
  • Allan Pettersson (1911–1980): Texte—Materialien—Analysen (en alemany). Hamburg: Von Bockel Verlag, 1994. ISBN 978-3-928770-30-9. 
  • Kube, Michael. Allan Pettersson Symphonie Nr. 8 (en alemany). Wilhelmshaven: Florian Noetzel, 1996. ISBN 978-3-7959-0708-2. 
  • Kube, Michael. «Då behöver man distansen [Da braucht man Distanz]. Biografie und Werk zwischen Selbstinszenierung und Reflexion». A: Allan Pettersson, Musik-Konzepte (edition text+kritik) (en alemany). München: Richard Boorberg Verlag, 2013, p. 5–22. ISBN 978-3-86916-275-1. 
  • Kube, Michael. Allan Pettersson (en suec). Stockholm: Atlantis, 2014. ISBN 978-91-7353-541-0. OCLC 928458196. 
  • Meyer, Andreas K. W.. «Allan Pettersson Werkverzeichnis (revidierter systematischer und chronologischer Katalog)». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1990, p. 66–73. ISBN 978-3-89727-196-8. 
  • Musik von Allan Pettersson: Konzerte 1994/95 und ein Symposion (en alemany). Wuppertal: Sekretariat für gemeinsame Kulturarbeit in Nordrhein-Westfalen, 1994. OCLC 724739529. 
  • Ollefs, Christian. «Epilog (Subjektive Begegnung mit einem Phänomen)». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1989, p. 49–51. ISBN 978-3-89727-195-1. 
  • Rapoport, Paul. «Chapter V: Allan Pettersson and his Symphony No. 2». A: Opus est. Six composers from Northern Europe. 1st. Londres: Kahn & Averill, 1978, p. 109–132. ISBN 978-0-900707-48-3.  (1985). (2nd ed.). New York: Taplinger. ISBN 978-0-8008-5845-2.
  • Rapoport, Paul. Allan Pettersson. Stockholm: Swedish Music Information Center, 1981. ISBN 978-91-85470-36-5. 
  • Stoïanova, Ivanka. «Die Raum-Symphonik von Allan Pettersson». A: Allan Pettersson Jahrbuch (en alemany). Saarbrücken: Pfau Verlag, 1986, p. 17–35. ISBN 978-3-89727-192-0. 
  • Allan Pettersson, Musik-Konzepte (edition text+kritik) (en alemany). München: Richard Boorberg Verlag, 2013. ISBN 978-3-86916-275-1. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Allan_Pettersson&oldid=33992436»