Alcalalí
Alcalalí, també coneguda com a Alcanalí, és una població i municipi del País Valencià, dins de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta. Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa.
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | la Marina Alta | ||||
Capital | Alcalalí | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.397 (2023) (97,01 hab./km²) | ||||
Gentilici | alcalalina, alcalalí | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 14,4 km² | ||||
Altitud | 230 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Dénia | ||||
Dades històriques | |||||
Festa patronal | Del 23 al 26 de juny | ||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Yolanda Molina Tolsma (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03728 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03006 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03006 | ||||
Lloc web | va.alcalali.es |
Geografia
modificaAlcalalí és una població situada al territori d'Aixa, travessat pel riu Xaló-Gorgos. Un dels seus afluents és el barranc de Passula, que separa el terme municipal d'Alcalalí del de Xaló. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada Alquellelin en temps dels àrabs, que és l'origen de l'actual població d'Alcalalí. Dins del terme municipal hi ha l'entitat local menor de la Llosa de Camatxo, les partides de Passula, la Barranquera i la Vereda, la xicoteta serra Seguili i el coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa. El seu terme és de 14,4 km².
Nuclis
modifica- Alcalalí
- la Llosa de Camatxo
Límits
modificaEl terme municipal d'Alcalalí limita amb els de Benidoleig, Xaló, Llíber, Murla, Orba, Parcent i Pedreguer (a la mateixa comarca); i també amb el terme de Tàrbena (a la comarca de la Marina Baixa).
Accés
modificaS'hi accedix des de l'autopista AP-7, agafant l'eixida 62. Hi ha dues possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa per la Llosa de Camatxo, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba.
Història
modificaJaume I prengué Alcalalí el 1245 i li'l donà a na Berenguela Alonso de Molina el 1268. El 1325 l'adquirí n'Hug de Cardona. Fins a l'any 1408 en Pere de Castellví fou senyor d'Alcalalí i Mosquera. L'any 1409 se li atorgà la independència jurídica. El 1599 Eximén Pérez Roiç de Lihori el comprà a Martí d'Alagó. Quedà despoblat el 1609 a causa de l'expulsió dels moriscos i el 1610 se'ls atorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. El 1616, es creà la baronia d'Alcalalí, amb esta població i el despoblat de Mosquera. L'últim baró va ser José Roiç de Lihori. El títol va passar als barons de Llaurí. El segle xviii produïa cereals, seda, garrofes, oli, ametles, panses, moscatell i figues. Manté una torre del segle xiv.
Demografia i economia
modificaÉs remarcable l'evolució demogràfica: el 1572 tenia 36 famílies; el 1787 n'eren 369 habitants; el 1845, 450; el 1900, 1.118; i ja més recentment, el 1986, 649, i el 2002 va pujar fins als 1.081, sens dubte a causa de l'emigració de luxe europea. El 2007 ja n'eren 1.395 i en 2022 han estat censades 1.349 persones.
La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció d'ametlla, raïm i taronges.
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.118 | 925 | 909 | 1.010 | 961 | 831 | 731 | 685 | 611 | 855 | 981 | 1.352 | 1.395 |
Política i govern
modificaComposició de la Corporació Municipal
modificaEl Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Compromís per Alcalalí (Compromís), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Som Valencians-En Moviment (SomVal).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Compromís per Alcalalí | Isabel Molina Vicens | 338 | 58,38% | 6 ( +3) | ||
Partit Popular | Salvador Pons Mestre | 146 | 25,22% | 2 ( -2) | ||
Som Valencians-En Moviment | Bernardo Ferrer Pastor | 63 | 10,88% | 1 ( +1) | ||
Altres candidatures[a][b] | 23 | 3,97% | 0 ( -2) | |||
Vots en blanc | 9 | 1,55% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 579 | 100 % | 9 | |||
Vots nuls | 10 | 1,70% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 589 | 70,79%** | ||||
Abstenció | 243* | 29,21%** | ||||
Total cens electoral | 832* | 100 %** | ||||
Alcaldessa: Isabel Molina Vicens (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
Fonts: JEC,[1] JEZ Dénia,[2] M. Interior,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldia
modificaDes de 2023 l'alcaldessa és Yolanda Molina Tolsma de Compromís per Alcalalí (Compromís).
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Pascual Molina Serer | AI[c] | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Pascual Molina Serer | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Pedro Ferrer Escoda | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Miguel Montserrat Cervera | AIALL[d] | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Miguel Montserrat Cervera Rosa Ferrer Sendra |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
17/06/1995 24/09/1996 |
Dimissió/renúncia -- |
1999–2003 | Rosa Ferrer Sendra | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | José Vicente Marcó Mestre | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | José Vicente Marcó Mestre | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | José Vicente Marcó Mestre | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Maria Isabel Molina Vicens | Compromís | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Maria Isabel Molina Vicens | Compromís | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Yolanda Molina Tolsma | Compromís | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[5] |
Monuments
modifica- Torre medieval. Del segle xv, declarada Bé d'Interès Cultural.
- Església de la Nativitat. Edifici d'estil neoclàssic del segle xviii.
- Palau-Residencia Senyorial dels Barons d'Alcalalí, Ruiz de Lihori.
- Ermita de Sant Joan de Mosquera. Del segle xvi.
- Ermita del Calvari. Construïda entre 1952 i 1954.
Cultura
modificaMuseus
modifica- Museu de la Pansa. Situat a la Torre Medieval, propietat de l'Ajuntament des de 1992. S'hi mostra el procés de producció de la pansa a través de textos, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre segles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió.
- Museu Etnològic. L'antiga Almàssera fou adquirida per l'Ajuntament en 2007, i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per ser utilitzada com Museu Etnològic. S'hi mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi.
Esports
modificaA Alcalalí, la Pilota Valenciana ha sigut l'esport per excel·lència. La modalitat que més s'ha practicat ha sigut la de les llargues, ja que només permet la seua pràctica al carrer.
Gastronomia
modificaEls menjars tradicionals són el putxero, les coques i l'arròs amb fesols i naps.
Festes
modifica- Festes de Juny. Se celebren en honor de Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el 23 al 26 de juny. Són tradicionals les processons religioses, els focs d'artifici, revetlles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc.
- Festes de Sant Miquel. Tradicionalment se celebraven el 29 de setembre o en octubre, després de les feines al camp, però darrerament s'ha traslladat la festa al darrer cap de setmana d'agost. Se celebren misses, processons, sopars populars, revetlles, etc.
Vegeu també
modificaNotes
modifica- ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (23 vots, 3,97%).
- ↑ PSPV i EUPV perderen cadascú 1 regidor obtinguts el 2015.
- ↑ AI és Agrupació Independent.
- ↑ AIALL és l'acrònim de l'Agrupación Independiente de Alcalalí-Llosa.
Referències
modifica- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.501 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 18-23. Edicte 4556 [Consulta: 2 agost 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alcalalí», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alcalalí. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 31 juliol 2023].
Bibliografia
modifica- «Alcalalí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
modifica- Ajuntament d'Alcalalí.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..