Alícia de Montmorency
Alícia de Montmorency (c. 1173 † 25 de febrer de 1220 o 1221) va ser una noble francesa. Era filla de Bouchard V de Montmorency i de Laurence de Hainaut, filla del comte Balduí IV d'Hainaut. El seu germà gran, Mateu de Montmorency, va ser conestable de França el període 1218-1230.
| Nom original | (fr) Alix de Montmorency  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle XII |
| Mort | 25 febrer 1221 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Família | Casa de Montmorency |
| Cònjuge | Simó IV de Montfort (1190 (Gregorià)–1218) |
| Fills | Laura de Montfòrt, Amaurí IV de Montfort, Guiu de Montfort, Simó V de Montfort, Amícia de Montfort |
| Pares | Bouchard V de Montmorency i Llorença d'Hainaut |
| Germans | Mathieu II de Montmorency |
 | |
Biografia
modificaEl 1190 es va casar amb Simó de Montfort (c. 1175 - 25 de juny de 1218), un net de Simó III de Montfort, que era descendent dels senyors de Montfort-Amaury, prop de París, i comte de Leicester. Va acompanyar el seu marit en les seves campanyes durant la croada albigesa. Tan ella com el seu marit tenien profundes conviccions catòliques; tots dos havien estat seguidors de Folquet de Neuilly i eren patrons de l'Orde Dominicana.[1]
Croada albigesa
modificaAlícia de Montmorency va tenir un paper actiu en la croada albigesa que el seu marit capitanejava. Hi va arribar el 1210 conduint una tropa de reforços per a la croada; aquesta serà una funció important d'Alícia de Montmorency, ja que se sap que els anys 1212, 1213 i 1218 també aconseguirà tropes de suport per als croats que lluitaven al Llenguadoc.[2] També va participar en consells militars de Simó de Montfort.[2] El 1217 va perseguir als jueus de Tolosa en absència del seu marit, el qual estava lluitant a la Provença per a sufocar la revolta del jove Ramon VII.[3][4]
El juny del 1218, quan Simó de Montfort va morir en el setge de Tolosa, ella es trobava a la ciutat. Davant d'aquesta desgràcia se'n va anar a la cort de París amb Folquet de Marsella, bisbe de Tolosa per a demanar al rei suport per a la lluita que comandava ara el seu fill Amaurí.[2]
Després d'això, va tornar a les finques de la seva família a prop de París.[5]
Núpcies i descendència
modificaAlícia de Montmorency i Simó de Montfort van tenir 7 fillsː
- Amaurí (1192 - 1241), que va succeir al seu pare el 1218
- Guiu (c. 1195 - 27 de juliol de 1220), iure uxoris comte de Bigorra
- Robert († 1226), mort sense fills
- Simó (c. 1208 - 4 d'agost de 1265), que va succeir al seu pare a títol de Comte de Leicester
- Amícia († 20 de febrer de 1253), casada amb Gaucher de Joigny, senyor de Château-Renard; va fundar un monestir dominic a Montargis
- Laura († 1227), casada amb Gerard III de Picquigny, vidami d'Amiens,
- Peronella, monja i després abadessa a l'abadia de Sant Antoni de París
Referències
modifica- ↑ Maddicott, 1994, p. 5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Alvira, 2019, p. 52.
- ↑ Maddicott, 1994, p. 5-6.
- ↑ Alvira, 2019, p. 53.
- ↑ Maddicott, 1994, p. 6.
Bibliografia
modifica- Alvira, Martín «Presencia política y participación militar de las mujeres en la Cruzada Albigense». Revista de historia Jerónimo Zurita, núm. 94, 2019, pàg. 27-66. ISSN: 0214-0993.
- Maddicott, John Robert. Simon de Montfort (en anglès). Cambridge University Press, 1994. ISBN 978-0521376365.
- Roquebert, Michel. Simon de Montfort: Bourreau et martyr (en francès). Tempus Perrin, 2010. ISBN 978-2262033521.
- Sarrand, Jean «Alix de Montmorency et Marguerite de Marly». Bulletin de la Commission archéologique de Narbonne, vol. 32, 1970, pàg. 173-175.
- Sumption, Jonathan. The Albigensian Crusade (en anglès). Faber & Faber, 1999.