Agullana
Agullana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, Catalunya. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
| Comarca | Alt Empordà | ||||
| Capital | Agullana | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 923 (2023) (33,32 hab./km²) | ||||
| Llars | 34 (1553) | ||||
| Gentilici | Agullanenc, agullanenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 27,7 km² | ||||
| Banyat per | Llobregat d'Empordà | ||||
| Altitud | 166 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Jovell Pujulà (2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17707 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17001 | ||||
| Codi IDESCAT | 170010 | ||||
| Lloc web | agullana.cat | ||||
Geografia
modifica- Llista de topònims d'Agullana (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El poble, situat a l'aiguabarreig del riu Guilla amb el torrent del Gou, és a 5 quilòmetres de la Jonquera i a 24 de Figueres. El terme municipal d'Agullana limita amb el Vallespir, la Jonquera, Campmany, Darnius i la Vajol. A més del nucli principal hi ha el de l'Estrada i unes 40 masies disperses. El territori d'Agullana s'estén per la zona occidental de la serra de l'Albera. A la part nord hi ha suredes i alzinars, amb presència de castanyers a les zones de més altura.
Demografia
modifica| Entitat de població | Habitants (2017) |
|---|---|
| Agullana | 750 |
| Estrada, l' | 81 |
| Font: Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Història
modifica
El territori del municipi d'Agullana ja era habitat a la prehistòria. N'és reflex la presència de quatre monuments megalítics, dos dòlmens, dos menhirs i la Necròpoli de can Bec de Baix, que pertany a la cultura dels camps d'urnes i està datada entre els segles ix i vii aC. La primera referència documental d'Agullana es troba l'any 1019, amb el nom d'Aguliana, en un document en què el bisbe Pere Rotger cedeix l'Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana a la Canònica de Girona.
Agullana va formar part dels dominis del vescomtat de Rocabertí. A mitjan segle xviii s'hi va començar a desenvolupar la indústria del suro. En el moment de màxima esplendor, a principis del segle xx, la vila comptava amb 40 fàbriques que s'hi dedicaven. Avui només en resta una. Mostra del desenvolupament d'Agullana a l'època és tota una sèrie d'edificis modernistes, obra gairebé tots de l'arquitecte Josep Azemar i Pont, com el xalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, l'escola, l'asil Gomis o el cafè la Concòrdia.[1]
Llocs d'interès
modifica
Entre d'altres, a Agullana es pot visitar l'església de Santa Maria i la sala d'Exposicions de la Necròpoli de Can Bech de Baix.[2]
L'església de Santa Maria és un edifici de finals del segle xii o començaments del xiii. L'esveltesa de la volta, les proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal són elements representatius de l'etapa final de l'art romànic a Catalunya. És un temple d'una sola nau, amb una volta lleugerament apuntada en una sola peça. L'absis semicircular, amb volta en forma d'ametlla, s'obre a la nau en un doble plec. Fan el paper de transsepte dues capelles laterals amb cintres en volta.
El coll de la Manrella, monument a Lluís Companys. Encara que se situï en el territori del municipi d'Agullana, aquest coll és a França.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Gurri, 1992, p. 23.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1.
Bibliografia
modifica- Gurri, Francesc. Pobles de Catalunya. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 8478263268.
