283 aC
any
El 283 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Dolabel·la i Calví (o també any 471 ab urbe condita). La denominació «283 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 283 aC (cclxxxiii aC) |
| Islàmic | 932 aH – 931 aH |
| Xinès | 2414 – 2415 |
| Hebreu | 3478 – 3479 |
| Calendaris hindús | -227 – -226 (Vikram Samvat) 2819 – 2820 (Kali Yuga) |
| Persa | 904 BP – 903 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -32 |
| Ab urbe condita | 471 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC | |
| Anys | |
| 286 aC 285 aC 284 aC - 283 aC - 282 aC 281 aC 280 aC | |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Antígon II Gònatas, a la mort del seu pare Demetri Poliorceta, pren el títol de rei de Macedònia, sense dominar completament el territori. Lisímac de Tràcia n'ocupava una part important.[2]
- Fileter, que més tard va ser rei de Pèrgam, després de la mort d'Agàtocles de Tràcia (284 aC) i tement per la seva vida, es declara a favor de Seleuc I Nicàtor, que el confirma governador de Pèrgam, amb els seus tresors.[3]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són escollits cònsols Publi Corneli Dolabel·la Màxim i Gneu Domici Calví Màxim.[4]
- Dolabel·la dirigeix l'exèrcit romà a la batalla del llac Vadimonis contra les forces combinades dels etruscs i els bois. Obté una gran victòria.[5]
- Dolabel·la va vèncer abans de la Batalla del llac Vadimonis a Britomaris, cabdill dels gals sènons, que fa presoner i l'exhibeix al seu triomf, i tot seguit l'executa.[6]
Necrològiques
modifica- Mort de Demetri Poliorceta. L'any 286 aC havia caigut presoner de Seleuc I, i Lisímac de Tràcia va proposar que l'executessin. Però Seleuc la va donar certa llibertat i va tornar a la seva vida de plaers i menjars excessius. Malalt, va morir al cap de tres anys de ser empresonat, quan tenia 55 anys. El van enterrar a Tessàlia, a la ciutat de Demètrias.[7]
- El pretor Luci Cecili Dènter mor en una batalla contra els sènons. El substitueix en la direcció de la guerra el pretor Mani Curi Dentat.[8]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 51
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 10, 4
- ↑ Polibi. Història, II, 20
- ↑ Apià. Història de Roma, III, 6; IV, 11
- ↑ Apià. Història de Roma, V, 1, 2
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 45-52
- ↑ Titus Livi. Epítom, XI, 12
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 283 aC