El 242 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Càtul i Albí (o també any 512 ab urbe condita). L'ús del nom «242 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre242 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià242 aC (ccxlii aC)
Islàmic890 aH – 889 aH
Xinès2455 – 2456
Hebreu3519 – 3520
Calendaris hindús-186 – -185 (Vikram Samvat)
2860 – 2861 (Kali Yuga)
Persa863 BP – 862 BP
Armeni-
Rúnic9
Ab urbe condita512
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
270 aC 260 aC 250 aC - 240 aC - 230 aC 220 aC 210 aC
Anys
245 aC 244 aC 243 aC - 242 aC - 241 aC 240 aC 239 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Grècia

modifica

Antiga Roma

modifica
  • Aquest any són elegits cònsols Gai Lutaci Càtul i Aulus Postumi Albí.[5][6]
  • Els romans, que després de la batalla de Drèpana (459 aC) havien perdut les seves naus, decideixen construir una gran flota per vèncer els cartaginesos i finalitzar la Primera Guerra Púnica. Es construeix una flota de 200 naus de guerra amb una rapidesa sorprenent i s'ordena als dos cònsols que prenguin el comandament.[7]
  • Postumi Albí, que era flamen martialis, tenia prohibit per ordre del pontífex màxim sortir de la ciutat, i el seu lloc és ocupat per Quint Valeri Faltó, pretor. Lutaci Catul, abans de sortir, decideix de consultar l'oracle de la fortuna a Praeneste, en contra del costum ja que un general romà no pot consultar altres déus que els que hi ha a la ciutat de Roma.[8]
  • Lutaci Catul es dirigeix a Sicília a principis d'estiu, quan la marina enemiga encara estava hibernant a Cartago. Ocupa el port de Drepanum i assetja la ciutat. Quan la vol ocupar rep una ferida greu que l'obliga a suspendre la lluita per un temps, i Valeri Faltó el substitueix en la direcció de les operacions. Hannó, general cartaginès, intenta trencar el setge sense èxit.[9]

Naixements

modifica

[10]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVIII, 3
  3. Plutarc. Vides paral·leles: Agis, XX
  4. Plutarc. Vides paral·leles: Agis, 11, 16-18
  5. Polibi. Història, I, 58
  6. Fasti Capitolini
  7. Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII
  8. Polibi. Història, I, 59
  9. Polibi. Història, I, 60
  10. «樊哙_百度百科».