1860
any
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1860 (mdccclx) |
| Islàmic | 1277 – 1278 |
| Xinès | 4556 – 4557 |
| Hebreu | 5620 – 5621 |
| Calendaris hindús | 1915 – 1916 (Vikram Samvat) 1782 – 1783 (Shaka Samvat) 4961 – 4962 (Kali Yuga) |
| Persa | 1238 – 1239 |
| Armeni | 1309 |
| Rúnic | 2110 |
| Ab urbe condita | 2613 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890 | |
| Anys | |
| 1857 1858 1859 - 1860 - 1861 1862 1863 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 29 d'octubre, Girona: S'inaugura el Teatre Municipal amb La Traviata, de Verdi.[1]
- Resta del món
- 11 de març i 12 de març, Itàlia: Els ciutadans de Parma, la Toscana, Mòdena i la Romanya (els Estats Pontificis excepte el Laci) accepten en referèndum d'unir-se al regne de Sardenya.
- 23 de març - Prossegueix la batalla de Tetuan, gran enfrontament entre el Marroc i Espanya (guerra d'Àfrica).
- 3 d'abril, Estats Units: s'hi inaugura el servei postal del Pony Express.
- 26 d'abril - Tetuan: es signa al Tractat de Wad-Ras, acord entre el Marroc i Espanya que posava fi a la guerra d'Àfrica.
- 17 de juliol: Es funda a Tunísia el diari en llengua àrab Al-Raid al-Tunisi.
- 20 de desembre, Carolina del Sud, Estats Units: L'Assemblea d'aquest estat declara dissolta la unió amb els Estats Units: aquest fet origina la Guerra de Secessió.
- Pasteur realitzà múltiples estudis sobre el metabolisme de llevats i sobre l'asèpsia.
- Solnhofen, Alemanya: Christian Erich Hermann von Meyer descobreix la primera resta fòssil de l'arqueòpterix.
Naixements
modifica
- Països Catalans
- 16 d'abril, Sabadell: Joan Baptista Codina i Formosa, filòleg i eclesiàstic català (m. 1923).[2]
- 17 de maig, Tortosa, Baix Ebre: Agustí Querol i Subirats, escultor català (m. 1909).[3]
- 29 de maig, Camprodon: Isaac Albéniz, compositor i pianista (m. 1909).[4]
- 23 de juny, Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català (m. 1926).[5]
- 10 d'octubre, Barcelona, Barcelonès: Joan Maragall i Gorina, escriptor català (m. 1911).
- Resta del món
- 29 de gener, Taganrog, Imperi Rus: Anton Txékhov, dramaturg i rondallaire rus (m. 1904).
- 8 de febrer, Hèlsinki: Selma Kajanus, concertista i professora de piano i arpista (m. 1935).[6]
- 13 de març, Windischgraz, Imperi Austríac, avui Slovenj Gradec, Eslovènia: Hugo Wolf, compositor austríac d'origen eslovè, que va destacar per les seues cançons (lieder) (m. 1903)[7]
- 7 d'abril, Santarém: Alice Pestana, escriptora i humanista portuguesa, pedagoga, feminista.[8]
- 2 de maig, Budapest, Hongria: Theodor Herzl, escriptor i periodista jueu (m. 1904).[9]
- 20 de maig, Múnic, Alemanya: Eduard Buchner, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1907 (m. 1917).[10]
- 21 de maig, Semarang, Java: Willem Einthoven, metge neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1924 (m. 1927).[11]
- 31 de maig, Múnic, Baviera: Walter Richard Sickert, pintor impressionista anglès d'origen alemany (m. 1942).[12]
- 8 de juny, Castel Road, Irlandaː Alicia Boole Stott, extraordinària matemàtica amateur.[13]
- 10 de juny, Brăila, Romaniaː Hariclea Darclée, cèlebre soprano romanesa (m. 1939).[14]
- 24 de juny, Madrid: Maria de la Mercè d'Orleans, reina d'Espanya, casada amb Alfons XII (m. 1878).[15]
- 30 de juny, Graz, Imperi Austríac: Adelina Stehle, soprano operística austríaca (m. 1945).[16]
- 3 de juliol, Hartford: Charlotte Perkins Gilman, escriptora, sociòloga i activista política estatunidenca (m. 1935).[17]
- 5 de juliol, Augsburg: Albert Döderlein, ginecòleg alemany.
- 7 de juliol, Kaliště, Bohèmia, Imperi Austríac: Gustav Mahler, compositor i director d'orquestra austríac (m. 1911).[18]
- 17 de juliol, Trèverisː Clara Viebig, escriptora alemanya (m.1952).[19]
- 24 de juliol, Ivancice, Moràvia: Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec (m. 1939).[20]
- 31 de juliol, Filadèlfia: Mary Morris Vaux Walcott, artista i naturalista, pintora d'aquarel·les de flors de plantes silvestres (m. 1940).[21]
- 6 d'agost - Den Helder, Països Baixos: Aletta Ruijsch, pintora i dibuixant holandesa (m. 1930).[22]
- 20 d'agost, Bar-le-Duc, Lorena, França: Raymond Poincaré, polític francès, primer ministre de França cinc cops i President de la República francesa de 1913 a 1920 (m. 1934).[23]
- 22 d'agost, Calataiud: Blanca Catalán de Ocón Gayolá, primera botànica espanyola.[24]
- 6 de setembre, Cedarville, Illinois) (EUA: Jane Addams, pacifista Premi Nobel de la Pau 1931 (m. 1935).[25]
- 23 de novembre, Estocolm, Suècia: Hjalmar Branting, polític suec, Primer Ministre de Suècia, Premi Nobel de la Pau de 1921 (m. 1925).
- 15 de desembre, Tórshavn, Illes Fèroe: Niels Ryberg Finsen, metge danès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1903 per les seves investigacions dels efectes terapèutics de la llum.
- París: Juliette Simon-Girard, actriu i cantant francesa.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 28 de juny - Barcelona: Pere Labèrnia, lingüista valencià (n. 1802).[26]
- Resta del món
- 17 de març, Londresː Anna Brownell Jameson, escriptora i historiadora de l'art britànica.[27]
- 16 de maig - Londresː Anne Isabella Byron, poeta, matemàtica i activista social antiesclavista, i mare d'Ada Lovelace (n. 1792).[28]
- 29 de juny - Bristol (Anglaterra): Thomas Addison, científic i metge britànicdel segle XIX. Va descobrir diverses malalties, entre les quals es troben la malaltia d'Addison (una patologia degenerativa de les glàndules suprarenals (n. 1793).[29]
- 12 de setembre - Trujillo (Hondures): William Walker, aventurer estatunidenc, afusellat perquè s'havia apoderat de Nicaragua.[30]
- 17 de desembre - Highgate Middlesex, Anglaterraː Alicia Boole Stott, extraordinària matemàtica amateur (m. 1940).[13]
- Tetuan: Victorià Sugranyes Fernández, militar reusenc mort en la batalla de Tetuan.
Referències
modifica- ↑ «El Teatre Municipal. Història del teatre». Pedres de Girona. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Joan Baptista Codina i Formosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Agustí Querol i Subirats | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Isaac Albéniz i Pascual | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Joan Llimona: Modernismo y misticismo catalán» (en castellà). Trianarts. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Hillila, Ruth-Esther; Hong, Barbara Blanchard. Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1997, pàg. 160-161. ISBN 978-0-313-27728-3.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Alice Pestana» (en po). Direçao Geral do Livro. [Consulta: novembre 2024].
- ↑ «Theodor Herzl | Austrian Zionist leader» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1907» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1924» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Walter Richard Sickert | British artist» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ 13,0 13,1 Polo-Blanco, Irene «Alicia Boole Stott, a geometer in higher dimension». Historia Mathematica, 35 (2), 5-2008, pàg. 123–139. DOI: 10.1016/j.hm.2007.10.008.
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg. 110. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ de Sagrera, Ana. «María de las Mercedes de Orleans y Borbón». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 464. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ Showalter, Elaine; Baechler, Lea; Litz, A. Walton. Modern American Women Writers (en anglès). Simon and Schuster, 1993-09-27, p. 97. ISBN 978-0-02-082025-3.
- ↑ «Gustav Mahler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Lebenslauf. Biographische Daten von Clara Viebig» (en alemany). Clara-Viebig-Gesellschaft. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Alphons Maria Mucha | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Mary Morris Vaux Walcott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Aletta Ruijsch» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art, 30-03-2017. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Blanca Catalán de Ocón». Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 maig 2019].
- ↑ «Jane Addams. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Pere Labèrnia i Esteller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ Harris, Carolyn. «Murphy, Anna Brownell (Jameson)». Dictionary of Canadian Biography. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ «Lady Byron (1792-1860)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Thomas Addison | British physician» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ (castellà) Juan Bosco Amores, Historia de América, p.666
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1860