Ángela de Cárdenas y Fernández de Velasco
Ángela de Cárdenas y Fernández de Velasco (? - Cardona, 1576)[1] va ser una noble castellana.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1576 (Gregorià)  Cardona |
| Sepultura | Monestir de Poblet |
| Duquessa consort de Sogorb | |
| 1562 – 1575 | |
| Duquessa consort de Cardona | |
| 1563 – 1575 | |
| Altres | |
| Títol | Comtessa |
| Família | Cárdenas |
| Cònjuge | Francesc d'Aragó i de Cardona |
| Pares | Bernardino de Cárdenas y Pacheco Isabel de Velasco y Guzmán |
Era filla dels ducs de Maqueda, Bernardino de Cárdenas y Pacheco i d'Isabel de Velasco y Guzmán.[1] Es va casar cap a l'any 1559 amb el III duc de Sogorb, Francesc d'Aragó i de Cardona. El matrimoni, però, no va arribar a tenir descendència, i la successió va recaure en la germana de Francesc, Joana, amb la qual s'extingia la branca masculina dels Aragó-Cardona.[2] Ángela va morir l'any 1576 a Cardona, només un any després de la mort del seu marit.[3] Ambdós van ser enterrats inicialment a la catedral de Sogorb, però després van ser traslladats al panteó familiar del monestir de Poblet.[1][4]
En el seu testament va llegar els seus béns a Maria de Cárdenas y Mendoza, neboda seva i filla del virrei de Catalunya Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas. No obstant això, el testament que va ser contestat per uns familiars de la beneficiària, els ducs de Francavilla i els marquesos de Comares, que va provocar plets als tribunals valencians, si bé, finalment, l'herència va quedar finalment en mans del virrei, com a tutor de l'hereva.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fitxa d'Ángela de Cárdenas» (en castellà). Fundació Casal Ducal de Medinaceli. [Consulta: 18 agost 2015].
- ↑ Carrió-Invernizzi, 2008, p. 36-37.
- ↑ Llobet, 1665, p. 42.
- ↑ Finestres y de Monsalvo, 1753, p. 52.
- ↑ Ostolaza, 2002, p. 793.
Bibliografia
modifica- Carrió-Invernizzi, Diana. El gobierno de las imágenes: ceremonial y mecenazgo en la Italia española de la segunda mitad del siglo XVII (en castellà). Madrid: Iberoamericana, 2008.
- Finestres y de Monsalvo, Jaime. Historia de el Real Monasterio de Poblet (en castellà). Tom IV. Cervera: Imprenta de la Pontifícia y Real Universidad, 1756.
- Llobet, Bernat Josep. Declaración... de la genealogia y descendencia de los... Vizcondes, Condes y Duques de Cardona en el Principado de Cataluña (en castellà). Barcelona: Per Antonio Lacavalleria, 1665.
- Ostolaza, M. Isabel. «La biblioteca de Dn. Francisco Hurtado de Mendoza, marqués de Almazán». A: Littera Scripta in honorem Prof. Lope Pascual Martínez (en castellà). Múrcia: Universitat de Múrcia, 2002.