¡Ay, Carmela!
¡Ay, Carmela! és una pel·lícula espanyola dirigida per Carlos Saura i producida per Andrés Vicente Gómez. Va guanyar el guardó de Millor Pel·lícula de la V edició dels Premis Goya.[1] La pel·lícula està basada en l'obra teatral homònima de José Sanchis Sinisterra.[2] El títol del film fa referència a una cançó molt popular durant la Guerra Civil espanyola.[3]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carlos Saura  |
| Protagonistes | |
| Producció | Andrés Vicente Gómez |
| Dissenyador de producció | Rafael Palmero |
| Guió | Rafael Azcona i Carlos Saura |
| Fotografia | José Luis Alcaine Escaño |
| Muntatge | Pablo González del Amo |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya i Itàlia |
| Estrena | 1990 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | castellà |
| Rodatge | Madrid |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | ¡Ay, Carmela! (obra de teatre) |
| Gènere | drama i comèdia |
| Tema | Guerra Civil espanyola |
| Lloc de la narració | Espanya |
| Època d'ambientació | Guerra Civil espanyola i dècada del 1930 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
       
| |
Argument
modificaCarmela (valenta i espontània), Paulino (pragmàtic i covard) i Gustavete (mut) son uns trobadors que es guanyen la vida fent espectacles per l'oci del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Per error van a parar a la zona nacional i els arresten. Allà s'adonaran que l'única manera de salvar les seves vides serà oferint un espectacle per a un grup de militars nacionals que xoca de ple amb la seva pròpia ideologia.[1]
Premis i nominacions
modifica| Categoria | Persona | Resultat |
|---|---|---|
| Millor pel·lícula | Guanyadora | |
| Millor director | Carlos Saura | Guanyador |
| Millor actriu protagonista | Carmen Maura | Guanyadora |
| Millor actor protagonista | Andrés Pajares | Guanyador |
| Millor actor secundari | Gabino Diego | Guanyador |
| Millor guió adaptat | Carlos Saura Rafael Azcona |
Guanyadors |
| Millor música original | Alejandro Massó | Candidat |
| Millor fotografia | José Luis Alcaine | Candidat |
| Millor muntatge | Pablo del Amo | Guanyador |
| Millor direcció artística | Rafael Palmero | Guanyador |
| Millor direcció de producció | Víctor Albarrán | Guanyador |
| Millor disseny de vestuari | Rafael Palmero Mercedes Sánchez |
Guanyadors |
| Millor maquillatge i perruqueria | José Antonio Sánchez Paquita Núñez |
Guanyadors |
| Millor so | Gilles Ortion Alfonso Pino |
Guanyadors |
| Millor efectes especials | Reyes Abades | Guanyadora |
Comentaris
modificaFou rodada a Boadilla del Monte (Madrid), El Cubillo de Uceda (Guadalajara), Madrid i Talamanca del Jarama (Madrid).[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 SensaCine. «¡Ay, Carmela!». [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ «¡Ay, Carmela! (Carlos Saura, 1990) | Sombras de Luna». [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ «"Ay Carmela": la motivación de los republicanos en la Guerra Civil Española» (en castellà), 31-05-2019. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ «¡Ay, Carmela! » Premios Goya 2020». [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ SensaCine. «3 anécdotas y secretos de rodaje sobre ¡Ay, Carmela!». [Consulta: 20 gener 2020].