Marina Garcés Mascareñas: diferència entre les revisions

'''Marina Garcés Mascareñas''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1973]]) és una [[filòsofa]] i [[assagista]] [[Catalans|catalana]]. És professora agregada de l'assignatura Pensament filosòfic i científic contemporani a la [[Universitat Oberta de Catalunya]]. Va ser professora titular de Filosofia de la [[Universitat de Saragossa]] durant quinze anys. També ha estat professora en universitats com la [[Universitat Pompeu Fabra]] i la [[Universitat de Girona]], a través de diversos màsters.<ref>{{Ref-web|url= https://www.upc.edu/ca/sala-de-premsa/noticies/la-filosofa-i-escriptora-marina-garces-inaugurara-el-curs-academic-a-la-upc-el-21-de-setembre|títol=La filòsofa i escriptora Marina Garcés inaugurarà el curs acadèmic a la UPC, el 21 de setembre| consulta=2018-08-14}}</ref><ref>{{Ref-web|url= http://www.ub.edu/catedrafilosofiacontemporanea/ca/ub.edu/catedrafilosofiacontemporanea/curriculum/marinagarces|títol=Marina Garcés {{!}} Cátedra de Filosofía Contemporánea| consulta=2018-08-14|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20180814232625/http://www.ub.edu/catedrafilosofiacontemporanea/ca/ub.edu/catedrafilosofiacontemporanea/curriculum/marinagarces|arxiudata=2018-08-14}}</ref> Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc de [[pensament crític]] i experimental.<ref name="CCCB">{{ref-web|títol= Fitxa Centre de Cultura Contemporània de Barcelona|url = http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/marina-garces/11956 | consulta= 12 de setembre de 2015}}</ref> Un dels conceptes centrals del seu pensament és «el comú» en el camí de desenvolupar alternatives per a enfrontar-nos a les crisis contemporànies. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l'espai íntim i invisible.<ref name="ElPais">{{ref-web|títol=La filosofía nace como arte callejero|url= http://elpais.com/elpais/2015/09/04/eps/1441388984_629405.html?Id_externo_rsoc=TW_CM| editor=El País|data=7 de setembre de 2015| consulta=12 de setembre de 2015}}</ref>

Va estudiar filosofia a la [[Universitat de Barcelona]], on es va [[Doctorat|doctorar]] el 2001 amb una tesi titulada ''En prisiones de lo posible.'' Des del 2002 impulsa i coordina el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.<ref name="CCCB"/> Des de 2016 és membre del claustre del professors del Programa d'Estudis Independents del [[MACBA]] i dirigeix l'Aula Oberta de l'[[Institut d'Humanitats de Barcelona|Institut d'Humanitats]] del [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona|CCCB]]. El 2017 va ser pregonera de les [[Festes de la Mercè]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.barcelona.cat/merce/recursos/docs/Prego2017.pdf|títol=Pregó de la Mercè 2017| consulta=2018-03-08|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20180123222526/http://www.barcelona.cat/merce/recursos/docs/Prego2017.pdf|arxiudata=2018-01-23}}</ref> El seu discurs va aixecar una polèmica en relació als atemptats del 17 d'agost del mateix any.<ref>{{Ref-publicació|article=SALVADOS - El calvario de Marina Garcés en redes: "Animaron a venir a hacerme la vida imposible a mi trabajo"|publicació=laSexta.com|llengua=es castellà|url= https://www.lasexta.com/programas/salvados/mejores-momentos/el-calvario-de-marina-garces-en-redes-animaron-a-venir-a-hacerme-la-vida-imposible-a-mi-trabajo_201802185a89e5b90cf21ea6a38f8378.html}}</ref>

Alguns dels seus referents són [[Charles Pierre Baudelaire | Charles Baudelaire]], [[Kant|Immanuel Kant]], el [[confucianisme]] i [[Jean Jaurès|Jean jaurès]]. Tot i les aproximacions al marxisme heterodox de l'[[Escola de Frankfurt]] a l'obra ''Nova il·lustració radical'', el seu pensament té més a veure amb el relativisme [[Filosofia postmoderna|postmodern]] i la filosofia confucianista.

Garcés percep la filosofia com una pràctica vinculada no tan sols al món acadèmic, sinó relacionada amb els [[moviments socials]] i culturals, els quals considera que són territori d'experimentació, contestació i compromís.<ref>{{Ref-publicació|article=Marina Garcés, la filósofa insumisa| publicació=El Mundo| llengua= castellà | url= http://www.elmundo.es/cataluna/2018/02/15/5a85d83b268e3eb5778b4615.html}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Marina Garcés:|publicació=La Vanguardia|url= http://www.lavanguardia.com/libros/20131218/54398299988/marina-garces-independentismo-poco-identitario.html| consulta=2015-11-06|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20220131101524/https://www.lavanguardia.com/libros/20131218/54398299988/marina-garces-independentismo-poco-identitario.html|arxiudata=2022-01-31}}</ref><ref name="lavanguardia">{{ref-web|url= http://www.lavanguardia.com/libros/20131218/54398299988/marina-garces-independentismo-poco-identitario.html|títol=Hay un independentismo poco identitario| consulta=12 de setembre de 2015| editor=La Vanguardia|data=18 de desembre de 2013|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20220131101524/https://www.lavanguardia.com/libros/20131218/54398299988/marina-garces-independentismo-poco-identitario.html|arxiudata=2022-01-31}}</ref><ref name="Miradas">{{Ref-notícia|apellidos1=Muñoz|nom1=Eva|títol=Una nueva generación de filósofos catalanes| consulta=12 de setembre de 2015| editorial=La Vanguardia. Miradas|data=12 de setembre de 2015}}</ref>

Considera que les noves formes de politització tenen la característica de l'[[anonimat]]. No es tracta de l'anonimat de la massa, de l'homogeneïtzació, de la uniformitat, sinó de la vida que es pot dir alhora en primera persona del singular i del plural.<ref>{{Ref-web|títol=La gran derrota es haber aceptado que nos maltraten|url= https://www.elperiodico.com/es/cuaderno/20161009/marina-garces-pensamiento-critico-maltrato-5470642|data=2016-10-09| consulta=2022-02-14|llengua=es castellà|nom=Núria|cognom=Navarro}}</ref> Alguna cosa que no es fa des d'unes sigles concretes, uns representants, sinó des d'una presència compartida. Es tracta de voler reapropiar-se de la vida i, a la vegada, d'obrir espais per a una politització radical de la vida.<ref name="lavanguardia"/> A ''Filosofía inacabada'' (2015) s'ocupa de la «fi dels grans homes» i qüestiona el fet que tots els filòsofs han estat homes, blancs, occidentals i acomodats, i assenyala que en l'actualitat es produeix un gir cap a la feminització, la precarització i la col·lectivització del pensament filosòfic.<ref name="Miradas"/>

* {{ref-llibre|títol=En las prisiones de lo posible|lloc=Barcelona| editorial=Bellaterra|any=2002|isbn=9788472902015}}

* {{ref-llibre|títol=Un mundo común|lloc=Barcelona| editorial=Bellaterra|any=2013|isbn=9788472906099}} [en català: ''Un món comú''. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2022. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-18705-23-6{{ISBN|ISBN 978-84-18705-23-6]]}}.]

* {{Ref-llibre|títol=El compromís / Commitment|data=2013| editorial=CCCB|lloc=Barcelona|pàgines=44|isbn=978-84-616-6290-6}}

* {{Ref-llibre|títol=Filosofía inacabada|llengua=Castellàcastellà|data=2015| editorial=Galaxia Gutenberg|lloc=Barcelona|isbn=ISBN 9788416495221}}

* {{Ref-llibre|títol=Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla|data=2016| editorial=Arcàdia|pàgines=200|isbn=978-84-944680-7-0}}

* {{Ref-llibre|títol=Nova il·lustració radical|edició=2ª2a edició|llengua=Català i Castellà|data=2017| editorial=Anagrama|pàgines=80|isbn=978-84-339-1615-0}}

* ''Ciutat Princesa''. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-17088-88-0{{ISBN|ISBN 978-84-17088-88-0]]}}.<ref>{{Ref-web|títol=La ciutat als marges de l'experiència|url= https://www.eltemps.cat/article/4357/marina-garces-ciutat-princesa| consulta=2022-02-14|llengua=Cat| editor=''El Temps''|data=10 jun 2018|nom=Quique|cognom=Badia}}</ref>

* ''Escola d'aprenents''. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-18218-42-2{{ISBN|ISBN 978-84-18218-42-2]]}}.