Marià Fortuny i de Madrazo: diferència entre les revisions

'''Marià Fortuny i de Madrazo''' (o '''Mariano Fortuny y Madrazo''') ([[Granada (Andalusia)|Granada]], [[11 de maig]] de [[1871]] – [[Venècia]], [[3 de maig]] de [[1949]]) fou un [[pintor]], [[escenografia|escenògraf]] i [[disseny de moda|dissenyador tèxtil]] i [[disseny industrial|industrial]]. La seva ascendència era catalana per la branca paterna, com a fill del també pintor [[reus]]enc [[Marià Fortuny i Marsal]], i castellana per la banda materna, com a fill de [[Cecília de Madrazo]], i per tant nétnet del pintor [[Federico de Madrazo]]. La seva formació fou bàsicament francesa, a París, i el seu arrelament més rellevant a la ciutat de [[Venècia]]. Fou conegut com el «Petit Leonardo», en referència a la seva capacitat d'inventiva i a la seva personalitat polifacètica.

[[Fitxer:Museo del Traje - MT111885 - Vestido Delphos.jpg|thumbminiatura|Vestit Delphos]]

Va registrar més d'una vintena de patents, que inclouen des de processos d'estampació fins a un sistema de navegació, passant per un nou paper fotogràfic i una paleta de colors propis. Va transformar l'espai escènic teatral amb una tècnica d'il·luminació indirecta i l'anomenada «cúpula Fortuny» –un quart d'esfera que feia de reflector i trencava amb els cels pintats dels decorats tradicionals. A més de la pintura, es va dedicar al [[gravat]] i a la [[fotografia]], i fou també empresari d'èxit.

[[Fitxer:Palazzo Fortuny, già Pesaro Orfei.jpg|thumbminiatura|El palau Fortuny, a Venècia]]

Darrerament ha estat objecte d'una gran mostra retrospectiva per part de l'obra social de [[Fundació La Caixa|la Caixa]].<ref>«Fortuny: El mag de Venècia», [[la Pedrera]] ([[Barcelona]]), del [[2 de març]] al [[27 de juny]] del [[2010]].</ref> L'exposició, amb 300 peces, la majoria provinents del Museu Fortuny de Venècia, ha estat la més exhaustiva que s'ha fet mai sobre l'artista fora de la ciutat italiana i la primera que abasta una visió de totes les facetes de l'artista.<ref>{{ref-publicació| cognom = | nom = | enllaçautor = | article = Fortuny el Mag de Venècia | publicació = [[Bonart]] | lloc = Girona | exemplar = núm. 126 | data =abril 2010 | pàgines = p. 86 |issn = 1885-4389}}</ref>

El seu oblit en la seva terra d'origen, Catalunya, es deu a la figura excepcional del seu pare, Marià Fortuny i Marsal, el gran pintor autor de ''[[La Vicaria|La vicaria]]'' i ''[[La batalla de Tetuan|La Batalla de Tetuan]]'', que el va eclipsar. A la resta del món, la seva figura apareix erròniament associada a la decadència de finals del {{segle |XIX}}, quan en realitat era un capdavanter de la modernitat.

== La cúpula Fortuny ==

El fet d’aconseguird'aconseguir un ambient lluminós que donés la sensació de profunditat va suposar el primer esforç realitzat per la tècnica moderna. A més a més, també es va procurar que les ombres dels actors o dels objectes fossin tan difuminades com les de la llum diürna. D’aquíD'aquí va venir la utilització de la cúpula il·luminada directament que, a la vegada, reflectia la llum indirectament, de manera que diluïa suaument les ombres. S’arribaS'arriba a la conclusió, doncs ja que, que quant més gran és la font d’emissiód'emissió de llum, en dimensions, més difoses seran les ombres que provoca.

A partir d’aquíd'aquí, Marià Fortuny tendia a suprimir les bambolines del cel i el teló de fons, la qual cosa era substituïda per tot un continu que tingués el seu propi zenit. Tot això perquè les bambolines són sempre un problema a l'hora d'il·luminar un espectacle, a causa de les bateries de bombetes que es pengen entre elles.<ref>{{Ref-web|url=https://www.mecd.gob.es/dctm/revista-de-educacion/1943/194337/1943re37colaboraciones12.pdf?documentId=0901e72b81ee5407|títol=Luminitecnia escénica|consulta=30 de novembre|llengua=Castellà|editor=|data=}}</ref>

La famosa cúpula de fortuny consistia, així, a un ciclorama situat a la part posterior de l'escenari que servia com a teló de fons i com a pantalla, la qual explotava totes les possibilitats de la llum indirecta.<ref>{{Ref-web|url=http://www.elmundo.es/cultura/2016/11/07/581fcb6846163f69088b4574.html|títol=Mariano Fortuny y Madrazo: el Leonardo español del siglo XX|consulta=4 de desembre|llengua=Castellà|editor=|data=}}</ref> L'aparell era un quart d'esfera, amb la banda còncava de cara a l'espectador, que permetia donar una il·lusió perfecta a les escenes que transcorren a l'aire lliure; accentua l'aparença de realitat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopèdia.cat/EC-GEC-0173573.xml|títol=Cúpula Fortuny|consulta=4 de desembre}}{{Enllaç no actiu|llengua=català|editorbot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref>

''Fortuny i la llàntia meravellosa'' fou una exposició multimèdia sobre els contagis culturals moderns entre [[Orient]] i [[Occident]], narrats a partir de la història de les creacions (làmpades, teixits i vestits) que va dissenyar Marià Fortuny i Madrazo. Va tenir lloc entre febrer i abril del 2011 al [[Disseny Hub Barcelona]]. Fortuny va ser dissenyador, escenògraf, pintor, fotògraf, inventor i empresari. Una part important de la seva producció l'introdueix en la història apassionant, i sovint tergiversada, dels intercanvis culturals entre Orient i Occident dels últims dos segles. Amb les seves làmpades, teixits i vestits, l'exposició volia rastrejar les empremtes d'una llarga fascinació per Orient que es va estendre per Europa i que Fortuny va saber interpretar i transmetre amb èxit. En aquesta exposició, va tenir un documental homònim fet per [[Claudio Zulian]].<ref>[{{Ref-web |url=http://dhub-bcn.cat/exposicions/fortuny-i-la-llantia-meravellosa |títol=Fortuny i la llàntia meravellosa] |consulta=2012-04-14 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120515093802/http://dhub-bcn.cat/exposicions/fortuny-i-la-llantia-meravellosa |arxiudata=2012-05-15}}</ref>

[[Fitxer:Cúpula Fortuny.jpg|miniatura|La cúpula de Fortuny ]]

{{commonscatCommonscat}}

[[Categoria:Pintors catalans del sud contemporanisandalusos]]

[[Categoria:Escenògrafs catalansitalians]]

[[Categoria:Dissenyadors catalansde moda espanyols]]

[[Categoria:DissenyadorsEscenògrafs decatalans modadel catalanssud]]

[[Categoria:InventorsArtistes catalansde la província de Granada]]