Llonganissa: diferència entre les revisions

[[fitxerFitxer: Bandeja fuet.jpg|250px|thumbminiatura|Safata de fuet]]

[[fitxerFitxer: Longaniza.jpg|250px|thumbminiatura|Tros de llonganissa.]]

[[fitxerFitxer: Fuet - apilamiento.jpg|250px|thumbminiatura|Timba de [[fuet]]s.]]

* [[Catalunya]]: El [[fuet]] (denominació purament catalana), [[llonganissa de Vic]], [[espetec]], [[tastet]] o secallona son unsón embotits típictípics de la [[gastronomia catalana]]. EstàEs fetfan deamb carn magra de porc i cansalada picada, adobada amb pebre negre i altres espècies i embotida en intestí prim de porc. Durant el procés de repòs és habitual que es formin unes taques blanques que el recobreixen. Pot oferir molts sabors diferents en funció del procés de fermentació que hagi passat i del tipus d'espècies que s'hagin fet servir. Es pot menjar quan està tendre o, esperant un temps, quan s'endureix. Es pot conservar diversos mesos en un rebost. Actualment, el centre geogràfic de la creació de fuet és [[Osona]], que usa porcs de Vic com a base, però es fa a tot Catalunya. La variant més gruixuda del fuet s'anomena llonganissa. La secallona és una altra variant, del gruix del fuet però de secció allargada i més estreta al centre, una depressió que es forma en el procés de curació i que fa que les rodanxes tinguin forma de "8" en comptes de ser rodones o ovalades. La secallona se sol tallar en rodanxes fines, al contrari de fuet, que habitualment es tallartallen en trossos gruixuts. Altrament, el mot '''llonganissa''' -també [[salsitxa]]- per denominar l'embotit cru, en porcions separades amb cordills i per cuinar a la planxa o fregit, de carn blanca de porc amb espècies, també és típic de Catalunya i potser el seu mot originari abans que l'actual [[botifarra]] el bandejara a determinades zones i en especial a la zona de Barcelona. Aquest embotit cru -que s'assecava o es conservava fregit en oli o es menjava fresc- es diu llonganissa a bona part del domini lingüístic catalanoparlant, des de la Catalunya Nord fins al sud del País Valencià, passant per les comarques de Ponent, la Franja, les Illes Balears i algunes comarques centrals com la Garrotxa, on l'anomenen ''llonganisseta''. El mot botifarra, blanca o negra, crua o cuita, a gran part d'aquestes zones, resta reduït a determinats embotits cuits, fets amb sang de porc, amb parts del cap i amb un petit percentatge de cansalada, i amb barreja fonamentalment d'arròs o ceba, pensats per menjar fregits, conservats amb oli o secs i crus.

* [[País Valencià]]: La llonganissa, es menja fregida, a la planxa o a la brasa, ja que és un embotit fresc, però també es pot deixar assecar i prendre crua sobretot ena les festes de Pasqua, anomenada per aquest motiu "Llonganissallonganissa de Pasqua". La llonganissa al País Valencià ve a ser com la llonganissa d'Aragó o la [[botifarra]] catalana, tot i ser més petita, fina i curta, per fer-se lligada amb cordills fent-ne porcions: la seva longitud està al voltant de deu centímetres i en la seva elaboració s'hi poden incloure llavors de d'[[anís (planta)|anís]] com a aromatitzant, comunament anomenades llavoretes. Si a més porten pebre roig i all, es diuen rogets, que venen a ser xoricets en forma de llonganissa fresca. Al País Valencià, són famosos els embotits d'Ontinyent i de Requena. A banda, es fan altres llonganisses seques com l'anomenada "llonganissa d'Aragó" que no és sinó una llonganissa doblada pel mig amb un sabor semblant al fuet o l'espetec.

* [[Aragó]]: La llonganissa d'Aragó és un dels [[embotit]]s tradicionals, està composta de carn de [[porc]] ben picada (ha de tenir com a mínim el 70% de magre i de cansalada un 30% com a màxim), una mica de [[pebre]], [[Sal comuna|sal]], [[all]], [[vinagre]], [[orenga]], [[nou moscada]], [[farigola]], [[anís]] o [[vi]] olorós, [[Clavell d'espècia]] i altres [[espècies]] naturals,. aquestesAquestes poden variar segons les tradicions o el gust del consumidor. La llonganissa elaborada a [[Aragó]] ha de tenir com a mínim entre 20 i 70 cm de llargada, amb forma de ferradura i embotida en budell natural de porc.

:La llonganissa de [[Graus]] ([[Osca]]) és reconeguda en el seu entorn com una de les millors. La llonganissa fresca de [[Fuentes de Ebro]] ([[Saragossa]]), amb el seu toc de canyella i anís, és bàsica per a la recepta d'ous al salmorejo. A l’Aragól'Aragó -i també a Castella-La Mancha-, la llonganissa fresca es conserva en cassoles d'argila, després de ser lleugerament fregida en oli d’olivad'oliva, que després cobreix els trossos d'embotit, preservant-los de l'aire. Aquesta tècnica rep el nom d''''embutido de orza''' o simplement '''orza''', pel recipient on s'hi preserva. Al País Valencià s'empra també aquesta tècnica i se'n diu '''orsa''' o antigament '''orça'''. El mot ja s'hi usava al segle <small>XIII</small> i prové del llatí '''urcea''', gerra.

* [[Mèxic]]: al sud-est de Mèxic s'elabora la llonganissa i la ciutat de Valladolid a Yucatán és famosa per les seves llonganisses fetes amb carn de porc i res amb achiote, i la seva característica és que són fumades amb llenya de Jabín i els seus fulles, el que li dónadona un sabor característic.

* En l'obra de la literatura espanyola, ''[[El Lazarillo de Tormes]]'', s'aludeixal·ludeix a aquest aliment: ''...Estábamos en Escalona, villa del duque della, en un mesón, y diome un pedazo de longaniza, que le asase...''.

== Referències ==

{{Commonscat|Fuetcommonscat}}