Jueus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Plantilles |
||
Línia 201:
La '''comunitat [[Judaisme|jueva]] de [[Mallorca]]''' es remunta als temps [[Imperi Romà|romans]]; la historiografia mallorquina tradicional ha donat per fet, sense poder documentar-ho, que l'arribada de jueus a l'illa es va produir amb la [[diàspora]] posterior a la destrucció del segon [[Temple de Jerusalem#Segon Temple|Temple de Jerusalem]], al {{segle|I|s}}, i si bé hi ha indicis d'aquesta presència,<ref>La troballa d'àmfores amb caràcters hebreus en aigües d'Eivissa del {{segle|I}} (primer testimoni conegut en aquesta llengua als indrets d'[[Hispània]]), indica que hi havia comunitats jueves a l'occident mediterrani que comerciaven amb menjar [[Caixer (judaisme)|caixer]], sense que això permeti assenyalar on residien.</ref> els primers vestigis segurs es remunten al {{segle|V|s}}: l'epístola del Bisbe [[Sever de Menorca]], l'any 418, en la que es parla dels vincles de la comunitat jueva menorquina amb Mallorca, l'existència d'un bisbe mallorquí amb el nom [[hebreu]] d'[[Elies de Mallorca|Elies]] l'any 484, i les troballes arqueològiques dels ploms funeraris de ses Fontanelles ([[Santa Maria del Camí|Santa Maria]]), amb inscripcions hebraiques, i d'una [[llàntia|llantia]] amb la representació d'una [[menorà]] a Palma constitueixen l'inventari material que acredita la seva presència en aquells moments. Tot i així, de l'anàlisi de la descripció que fa Sever de la comunitat jueva de Menorca, molt nombrosa, ocupant altes dignitats municipals, capaç d'oposar-se enèrgicament a l'església cristiana… es dedueix que només pot correspondre a una comunitat sòlidament assentada des de temps enrere, com també devia passar a Mallorca.<ref> Pinya Homs, Roman; a Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heraldics i Històrics, núm. 14, pàg. 120-121, ISSN 1137-6406</ref>
El [[1391]] una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder polític i els excessos fiscals, però segurament influïda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acabà amb l'assalt als [[call]]s de la [[ciutat de Mallorca]] i d'[[Inca (Mallorca)|Inca]]. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exilià o es convertí.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ferrer i Mallol |nom=Maria Teresa |article=Conflictes populars a Mallorca a la fi del {{segle
=== Els xuetes ===
| |||