Al-Mansur ibn an-Nàssir: diferència entre les revisions

'''Al-Mansur ibn an-Nàssir''' ({{Lang-ar|المنصور بن الناصر|tr=al-Manṣūr b. an-Nāṣir}}) fou emir de la dinastia [[hammadita]] ([[Banu Hammad]]) del [[1089]] al [[1105]].

Era fill d'[[Anan-Nàssir ibn Alannàs]] i de la princesa [[zírida]] Bal·lara. Va pujar al tron molt jove.

A les regions occidentals els almoràvits havien sotmès els territoris fins a [[Alger]] ([[1080]] a [[1083]]) i des de la seva base a [[Tlemcen]], amb el suport del principal dels grups zanates, els Banu Wamanu, governats pels Banu Makhukh (abans aliats hammadites, al-Nasir s'havia casat amb una germana del xeic i ununa altra s'havia casat amb el llavors hereu al-Mansur), amenaçaven el territori hammadita [[sanhadja]]. PeroPerò al-Mansur va derrotar per dues vegades als Banu Makhukh. L'emir llavors va fer matar la seva dona que era germana del xeic dels Banu Makhukh.

Va romandre a la [[Qala dels Banu Hammad]] dos anys però el [[1091]] els Banu Makhukh, abocats en mans dels almoràvits, van derrotar a al-Mansur i es va haver de retirar cap a [[Bugia (Algèria)|Bugia]] que el seu pare havia convertit d'un poble de pescadors en una capital preparada per resistir als nòmades hilàlides anomenada Nasiriyya (però que era coneguda com a Bugia). Des de d'aquesta data

es va establir definitivament a la capital alternativa [[Bugia (Algèria)|Bugia]] ([[BejaïaBugia (Algèria)|Bugia]]). [[Ibn Khaldun]] diu que fou el primer emir que va emetre moneda. Una de les seves primeres mesures llavors fou reprimir la revolta del seu oncle Balbar, governador de [[Constantina (Algèria)|Constantina]] contra el que va enviar a un parent, Abu Yakni, que el va derrotar i el va assassinar rebent en recompensa el govern de Constantina i al seu germà se li va donar [[Bona]] (vers 1091 o 1092).

Els Banu Makhukh i almoràvits van assetjar Alger durant dos dies però no la van poder prendre, però si que van ocupar Ashir. Llavors al-Mansur va reunir un exèrcit de 20.000 homes, sanhadjes, baduïns (àrabs) i fins i tot zanates, i va atacar alsels almoràvits a Tlemcen. Es va trobar amb el governador de la ciutat Taxfín ibn Tinamer al nord-est de la ciutat i el va derrotar i es va acostar a Tlemcen que només es va salvar per les supliquessúpliques de l'esposa de Yusuf ibn Taxufín que va invocar el parentiu dels almoràvits i els sanhadja (1102). Va continuar la revenja contra els Banu Makhukh saquejant la regió de Tlemcen. El [[1104]] es va signar un tractat de pau entre hammadites i almoràvits, que es van retirar cap a l'oest.

En els següents mesos al-Mansur va combatre alsels [[zanates]] del Magreb central i a les tribus rebels de la regió de Bugia que es van haver de refugiar a les muntanyes de la Cabília.

==Referència Referències ==

* Ibn Khaldoun, ''Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale'', 1852-1856, traducció de William Mac Guckin de Slane, Imprimerie du Gouvernement, Alger, volums I, II i III, en línia a [http://books.google.frcat/books?id=H3RBAAAAIAAJ l'enllaç], [http://books.google.frcat/books?id=7sLjxy3gq2EC aquí] i [http://books.google.frcat/books?id=FIXFsDnp-K8C aquí]

{{ORDENA:Al-Mansur Ibn An-Nassir}} <!--ORDENA generat per bot-->