Juglans regia

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Iste articlo trata sobre a especie d'árbol dita noguera. Ta altros emplegos se veiga Noguera (desambigación).

Noguera

Juglans regia

Clasificación scientifica

Dominio:	Eukaryota
Reino:	Plantae
División:	Magnoliophyta
Clase:	Magnoliopsida
Orden:	Juglandales
Familia:	Juglandaceae
Chenero:	Juglans
Especie:	J. regia

Nomenclatura binominal

Juglans regia

L.

A noguera^[1] u mes destintivament noguera común (Juglans regia (L., 1758)) ye una d'as especies d'árbols mes difunditas per Europa, plegando per l'este enta o centro y sudueste asiatico, ta l'Himalaya y lo sudueste de China. Diz que la especie ye orichinaria de l'Orient Meyo, y que o cautivar suyo enna cuenca mediterrania ye milenario.

Ye un árbol gran, caducifolio, d'a familia d'as chuglandacias, d'entre 25 y 35 metros d'altaria maxima, y con o tranco que puet superar de tot y d'es 2 metros de diametro en es eixemplars viellos, anque lo medrar ye mes espaciero que no enna suya parient a noguera negra (Juglans nigra), y que no plega a fer l'altaria maxima guaire a sobén. Tien as fuellas pinnadas (2 u 4 dm) composadas de 5 u 9 foliols de color royenca en librar, que dimpués se tornan ta un verdet mes fusco. O tranco, de regular curtet y robusto, tien a crosta blanca u grisa clareta, y ne rancan grans y vigorosas ramas que en dividir-se dimpués en brancas mes nudosas debuixan una copa caracteristicament arronchada.

Es eixemplars ponen flors masculinas y femeninas alternativament, sin que bi calgan eixemplars de cada sexo ta reproducir-se. As flors, chuntas en inflorescencias de forma amentosa, fan de 5 a 10 cm de lonchitut y pinchan en carracez d'a punta d'as brancas chóvens, d'una anyada talment, y tienen a color verda u mesmo violacia que ye pidoliera a l'alto d'a verde que predomina siempre.

As fruitas son as nueces que se troban adintro d'una polpa semi-carnosa, de color verda y gusto furo, que en ixucar-se cuan remata l'estivo, se fa marron fusca, muere, y s'ubre ta deixar que la nuez (o ruello) caiga de l'arbol. Diz que es romanos en deciban "Jovis glans", glans de Chupiter, y d'astí que ne vien o nombre actual d'o chenero; Juglans.

A noguera se piensa que s'introduciore ta Europa de abe ya tiempos, talment enna epoca romana, y tammién ent'America enno sieglo XVII. A noguera ye un árbol fruital, per l'agrado que fan as nueces enna chent, y tammién per l'emplego d'éstas enna elaboración d'aceites. A fusta de l'arbol tamién s'emplega en a sabe'ls usos, y ye una d'as mes quiestas y careras de trobar-se enna ebanistería. Diz tamién que popularment ye un arbol de uembra como ne bi ha pocos, y que fer-se a sestada a baixo d'él purga d'es mals de capeza, per eixemplo, enno Sobrarbe que se diz.